Cicle de conferències

Futur(s)

Quin món volem?

Pestañas principales

  • Presentacion del evento

    Enlaces a Redes Sociales

    Més informació i altres ubicacions

    TANCAR

    El cicle

    • El cicle Futur(s), organitzat per l'Ateneu Barcelonès i Obra Social "la Caixa", vol analitzar les megatendències del futur des de diferents punts de vista.

    • La política, Internet, el medi ambient i la salut, l'educació, la cultura i l'economia són els àmbits que del 25 de setembre a l'11 de desembre de 2014 protagonitzaran aquest cicle, amb destacats especialistes d'aquestes disciplines que oferiran la seva visió en set sessions conduïdes per la periodista Milagros Pérez Oliva.

    Cinc idees clau

    Botones de las ideas clave
    TANCAR
    Les normes del joc després de la crisi econòmica actual

    Globalització, regulació dels mercats, austeritat, consum. De moment no hi ha receptes. Quin paper han de tenir els grans actors internacionals en el nou panorama econòmic sorgit de la crisi? Quines fórmules poden aplicar els països per garantir una nova estabilitat? Sorgirà un nou tipus de consumidor més conscienciat amb el futur del planeta i amb la seva sostenibilitat? Quin serà el rol econòmic de països com la Xina i quina relació tindrà amb la resta de països? 

    TANCAR
    El model educatiu en un món sempre canviant

    El món digital canvia la manera de processar el pensament? Quines conseqüències té per a l'educació l'hipertext i l'excés d'informació a les xarxes? Com s'ha de filtrar, analitzar i racionalitzar tot aquest volum d'informació des de les escoles? Les noves plataformes han canviat la manera d'estudiar i el món digital ha trencat la jerarquia d'autoritat a l'aula: quins són els nous reptes dels professors i dels pares en aquest nou escenari? Podem anticipar com ha d'evolucionar el sistema educatiu en un món sempre canviant?

    TANCAR
    Tecnologia, societat i govern

    La tecnologia evoluciona tan ràpid i la societat s'hi adapta a tanta velocitat que els governs no tenen temps de legislar. Fins a quin punt els governs han de poder controlar el desenvolupament tecnològic? En la cultura de la urgència, les institucions polítiques veuen reduïda la seva esfera d'influència a la reparació dels danys generats pel sistema econòmic i tecnològic.

    TANCAR
    Canviem el planeta, el planeta ens canvia

    Com afecta la nostra salut la pol·lució que generem? Estem preparats per assumir que l'activitat humana està canviant el clima de la Terra? Quines seran les conseqüències de les nostres accions en el benestar del futur? En els propers anys, el 70% de la població mundial viurà en megaciutats: com se'n pot garantir una bona qualitat de vida i de salut? Quins seran els reptes de les grans migracions? 

    TANCAR
    La cultura a l'era digital

    El món digital ha canviat la manera com consumim la cultura i aquesta s'està adaptant als nous gustos i consums. Ja és possible visitar museus virtuals, llegir novel·les sense que hagin estat impreses o crear art intangible, virtual. S'adapta la creació al mitjà en què es consumeix? Aprofiten els artistes aquestes noves tecnologies i les incorporen a les seves creacions? Els condicionen? O el missatge i l'artista són independents del mitjà?

    Conferències que componen el cicle

    Listado de eventos
      • PÚBLIC GENERAL

        El control de les dades: més Internet, més democràcia?

        Canuda, 6 08802 - Barcelona Barcelona, Barcelona. 25 de setembre de 2014

        Són Internet i les noves tecnologies la solució als problemes del futur? Pot estendre la xarxa la democràcia a tots els punts del món com va semblar que passava amb les Primaveres àrabs? La vida quotidiana dels ciutadans està massa dirigida per les noves tecnologies? Qui controla aquest flux de dades? Evgeny Morozov és escèptic sobre la visió més estesa que Internet ajuda a la democratització del món i dels règims totalitaris, i denuncia l'ús de l'enorme volum de dades privades de milers de persones en mans de grans corporacions i governs. «Les nostres dades són la nostra autèntica humanitat, i vendre-les és acceptar convertir-se en una espècie de cartell publicitari interactiu.»

      • PÚBLIC GENERAL

        Política i ciutadania en una societat dominada per la urgència

        Canuda, 6 08802 - Barcelona Barcelona, Barcelona. 9 d'octubre de 2014

        La cultura de la urgència domina el present i el temps es comprimeix. «Vivim una època fascinada per la velocitat i superada per la seva pròpia acceleració» que ens impedeix comprendre els canvis socials, defensa el filòsof Daniel Innerarity, que considera que la velocitat dels processos socials suposa una amenaça per a les societats democràtiques. I com reacciona el sistema polític? Un dels grans problemes és el que es deriva del contrast entre la rapidesa dels canvis socials i la lentitud de la política, de manera que les institucions públiques veuen reduïda la seva esfera d'influència a la reparació dels danys generats pel sistema econòmic i tecnològic.

      • PÚBLIC GENERAL

        Alterem el medi, però quin preu en pagarem?

        Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona. 23 d'octubre de 2014

        La millora del medi ambient i dels espais on viuen els ciutadans, així com l'eliminació de les desigualtats socials i un millor accés a la salut, són alguns dels grans reptes per a l'Europa del futur. Segons l'Agència Europea del Medi Ambient (EEA), el 2050, el 70% de la població mundial viurà en megaciutats. Com seran aquestes ciutats? Hem de tenir en compte que factors com les infraestructures que utilitzem o l'habitabilitat dels nostres barris afecten la nostra salut. I com afecten les desigualtats socials a la salut? La situació econòmica és un factor de pes en la nostra qualitat de vida, però com es combina amb el fet de viure a grans ciutats?

      • PÚBLIC GENERAL

        Com aprendran els nens dels futur?

        Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona. 6 de novembre de 2014

        La societat ha canviat però l'escola encara es manté ancorada en el passat, amb professors que són l'autoritat a l'aula i que transmeten el coneixement de manera jeràrquica. En conseqüència, la desconnexió entre l'escola i els alumnes es fa palesa dia a dia a les aules. Com poden col·laborar professors, institucions i pares per garantir que l'escola del futur compleixi les expectatives de la societat? La informació és accessible de manera immediata i el repte ja no és aprendre continguts sinó saber gestionar-los. En aquest nou marc, la tecnologia hi té un paper fonamental però no únic, perquè no reinventa la pedagogia sinó que n'amplia les possibilitats.

      • PÚBLIC GENERAL

        Tecnologia i cultura, seran un bon tàndem?

        Canuda, 6 08802 - Barcelona Barcelona, Barcelona. 20 de novembre de 2014

        Les noves tecnologies han modificat la manera com creem la cultura, la consumim i la donem a conèixer. També han modificat els hàbits del públic, que vol participar en el procés global de creació. És independent la creació de les noves tecnologies? En els artistes joves, l'accés fluid i constant a les xarxes digitals genera una visió global i oberta del món que els envolta i dilueix el temps d'oci amb el del treball. Amb aquest tipus d'artista tenen sentit els intermediaris? Com reaccionen els creadors davant d'un públic que és interactiu i utilitza les xarxes socials per donar a conèixer els seus gustos?

      • PÚBLIC GENERAL

        Cap a una economia més ètica?

        Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona. 27 de novembre de 2014

        Atur, més treball temporal i parcial, inseguretat financera i pobresa són algunes de les conseqüències de la crisi econòmica que vivim actualment. Segons l'últim informe de l'OCDE sobre benestar, això ha anat lligat a una menor satisfacció amb la vida i una baixada important en la confiança dels ciutadans cap a les institucions en els països greument afectats per la crisi. Com es pot revertir aquesta tendència? L'economia del futur ens ha de garantir l'accés a béns i serveis però també a llocs de treball que assegurin els nostres estàndards de vida i, alhora, preservar la sostenibilitat del planeta. Com serà el nou home econòmic i quins seran els reptes d'una nova economia?

      • PÚBLIC GENERAL

        Megatendències: els grans reptes de 2050

        Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona. 11 de desembre de 2014

        Molts són els reptes de futur que haurà d'afrontar la humanitat en els propers anys. Preocupa especialment l'equilibri i el sosteniment del medi ambient en un món molt polaritzat, on els països emergents tindran un paper fonamental i on la governança global pot ser essencial. El creixement de la població i el seu envelliment en la majoria dels països desenvolupats, l'esgotament dels recursos naturals i la migració són alguns dels semàfors vermells que detecta l'Agència Europea del Medi Ambient (EEA) en el seu últim estudi.

    Els ponents del cicle

    Milagros Pérez Oliva

    Presentadora i moderadora

    José Antonio Marina, filòsof, pedagog i escriptor

    Filòsof, pedagog i escriptor, la seva tasca investigadora s'ha centrat en l'elaboració d'una teoria de la intel·ligència que s'inicia en la neurologia i acaba en l'ètica. És l'impulsor de la Universidad de Padres en línia i la Biblioteca UP sobre aprenentatge i educació.

    Francesc Imbernon, catedràtic de Didàctica i Organització Educativa a la UB

    Mestre, llicenciat i doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació, és catedràtic de Didàctica i Organització Educativa a la Universitat de Barcelona. El seu interès se centra en la formació del professorat a tots els nivells educatius i en la formació de professionals de diferents sectors i de formadors. 

    Héctor Ruiz, assessor en tecnologia educativa especialista en continguts educatius

    Emprenedor en l'àmbit de la tecnologia educativa, fundador de l'editorial Digital-Text d'edició de llibres de text multimèdia, i creador de l'entorn virtual d'aprenentatge Plataforma Eleven. Actualment és assessor en tecnologia educativa en l'àmbit dels continguts digitals. 

    Antón Costas, Catedràtic d'Economia de la UB i President del Cercle d'Economia

    Enginyer T. Industrial, Llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Economia (sota la direcció de Fabià Estapé), ocupa la càtedra de Política Econòmica de la UB. Director del Màster en "Economia, Regulació i Competència dels Serveis Públics Econòmics", que s' imparteix a la UB. Els seus Interessos acadèmics es relacionen amb l'anàlisi del paper de les idees, dels interessos i de les institucions en els processos de reforma i formació de polítiques públiques; en concret, amb els processos de reforma, privatització i liberalització. Les seves publicacions recents analitzen les causes, efectes i respostes a la crisi actual.

    Lourdes Benería, catedràtica emèrita de la Universitat de Cornell (Nova York).

    Catedràtica emèrita de la Universitat de Cornell (Nova York), està considerada una de les millors especialistes en estudis d'economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització. Ha col·laborat amb organismes internacionals com l'Organització Mundial del Treball i UNIFEM de Nacions Unides. 

    Pablo Rodríguez, director científic de Telefónica I+D

    Director d'Innovació i Investigació de Telefónica Digital, on dirigeix la investigació mundial de l'àrea d'Internet. Ha desenvolupat bona part de la seva carrera a Silicon Valley i és el creador del protocol P2P de Microsoft. De 2010 a 2012 va ser professor adjunt a la Universitat de Columbia (Nova York).

    Genís Roca, soci fundador i president de Rocasalvatella

    Fundador de Rocasalvatella, és expert en com la transformació digital ha canviat els entorns personals, professionals i empresarials; ha treballat en projectes per Internet en els darrers vint-i-cinc anys i el 2013 i 2014 fou escollit un dels vint-i-cinc espanyols més influents a Internet. És arqueòleg, llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i MBA per ESADE.

    Jock Martin, cap d'Avaluacions Integrades de l'Agència Europea del Medi Ambient

    És el responsable del desenvolupament dels mètodes d'estudi sobre medi ambient de l'Agència Europea del Medi Ambient. Llicenciat en Matemàtiques, Economia i Estadística per la Queens University de Belfast, va treballar pel Govern Britànic en els departaments d'Estadística i Medi Ambient, i va ser l'autor del primer estudi britànic sobre desenvolupament sostenible.

    Daniel Innerarity, filòsof i director del Institut Globernance de la Universitat del País Basc

    Catedràtic de filosofia política i social, investigador Ikerbasque a la Universitat del País Basc i director de l'Institut de Governança Democràtica, Globernance. És autor dels llibres Un mundo de todos y de nadie, premi Euskadi d'Assaig 2012, i El futuro y sus enemigos.

    Evgeny Morozov, investigador i escriptor

    És un dels principals investigadors dels efectes d'Internet a la política i la societat. Investigador de l'Institut Open Society, al seu últim llibre, To Save Everything, Click Here (2013), posa en dubte que només la tecnologia resolgui els problemes del futur.

    Manel Esteller, director del programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge

    Graduat en Medicina per la UB el 1992. Des de 2008 és director del programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge IDIBELL a Barcelona i cap del Grup d'Epigenètica del Càncer.

    Carme Borrell, cap del Servei de Sistemes d'Informació Sanitària de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)

    Cap del Servei de Sistemes d'Informació Sanitària de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), la seva investigació se centra en les desigualtats en la salut, els sistemes d'informació sanitària i el seguiment i vigilància de l'estat de salut a Barcelona.

    Jordi Sunyer, director científic al Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental

    Codirector del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental CREAL i catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra, és investigador principal en diferents projectes internacionals. Una de les seves línies d'investigació és la contaminació ambiental i les malalties cardiorespiratòries.