Cicle de conferències

Històries del Mediterrani

Una immesió en un mar de ciència i coneixement

Pestañas principales

  • Presentacion del evento

    Enlaces a Redes Sociales

    Una inmersión en un mar de ciencia y conocimiento.
    Organizan: CSIC - Illes Balears y Obra Social "la Caixa".

    Més informació i altres ubicacions

    TANCAR

    El cicle

    • El Mediterráneo ha sido, desde hace miles de años, cuna de culturas, bañera de pueblos y ruta de transporte, fuente de vida y proveedor de alimento. Te invitamos a sumergirte en un mar de conocimiento a través de las historias de ciencia que nos contarán investigadores de diversas áreas del Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados (IMEDEA, CSIC-UIB) y del Sistema de Observación y Predicción Costero de les Illes Balears (SOCIB, MINECO-Govern Balear), 

    • dos referentes internacionales en el conocimiento y estudio del Mar Mediterráneo.
       
      Disfrutaremos de este mar que nos envuelve como un medio amniótico y permite nuestra existencia conociéndolo a través de las vivencias personales de los investigadores invitados, sus aventuras y desventuras y la sabiduría que les ha proporcionado su trabajo sobre el medio marino.
    • Todo ello, a través de un formato más cercano a la taberna marinera que al teatro de conferencias; la periodista y divulgadora Rosa Campomar, como capitana, nos ayudara a recorrer esta travesía que nos llevará a  comprender la belleza, riqueza  y complejidad que alberga el Mare Nostrum, deshilvanando relatos de vida a partir de objetos, imágenes y referencias que aportarán los invitados.

    Cinc idees clau

    Botones de las ideas clave
    TANCAR
    La posidonia oceánica como especie clave

    La posidonia oceánica es un elemento clave en el funcionamiento del ecosistema del Mediterráneo. Repasaremos las principales características, funciones ecológicas y servicios asociados a las praderas de posidonia oceánica para entender la importancia de esta especie, las principales amenazas que se ciernen sobre ella y qué podemos hacer para protegerla. 

    TANCAR
    Olas y tsunamis

    Las olas del océano se forman generalmente por el viento. El aparente caos del oleaje que observamos en la costa, fruto de diferentes procesos de difracción, refracción y pérdida de energía se convierten en un proceso paradójicamente ordenado. Repasaremos los procesos de generación, propagación e interacción con la costa y la atmósfera y veremos cómo éstos son fundamentales para la configuración de la zona costera y crucial en lo referente al clima. 

    TANCAR
    El impacto del consumo en la pesca

    La sobrepesca en la mayoría de mares está implicando cambios en la estructura del ecosistema y la desaparición o disminución de muchas especies. Los planes de gestión que controlan la capacidad sustractiva de las flotas no han sido muy exitosos. Las iniciativas más recientes se basan en la implicación y concienciación de los consumidores, para decidir que pescado comprarán, y por ello, indirectamente, que es lo que se pesca.

    TANCAR
    Tecnología en la investigación marina

    La ICT SOCIB, está concebida para desarrollar un sistema de observación y predicción costera, es una de las apuestas más importantes de España por la oceanografía operacional. SOCIB rompe con la noción tradicional de la obtención de datos oceanográficos y se mueve en los nuevos entornos integrados y multiplataforma de la oceanografía operacional actual. Su corto pero intenso recorrido está convirtiendo a esta entidad en un referente internacional en la obtención de datos que ayuden a la gestión costera y de los océanos basada en la ciencia.

    TANCAR
    Mitos y realidades en la sexualidad animal

    En el mundo animal es frecuente encontrarse con machos que compiten por las hembras, mientras ellas esperan al vencedor. Descubriremos que en ocasiones la realidad nos sorprende al respecto de, por ejemplo, cuál es el sentido evolutivo de la promiscuidad, quién controla el resultado de la reproducción o cuál es el papel de machos y hembras en la reproducción en el medio marítimo.

    Conferències que componen el cicle

    Listado de eventos
      • PÚBLIC GENERAL

        La posidonia oceànica, espècie clau del Mediterrani

        Plaça de Weyler, 3 Palma, Illes Balears. 19 de febrer de 2014

        La posidònia oceànica és una espècie endèmica del mar Mediterrani i forma prades submarines que constitueixen un element clau en el funcionament de l'ecosistema d'aquest mar. En repassarem les característiques principals i les funcions ecològiques, coneixerem els serveis associats a les prades de posidònia oceànica per entendre la importància d'aquesta espècie, així com les principals amenaces que té i què podem fer per protegir-la. En particular, s'explicaran algunes investigacions recents sobre la possibilitat de plantar posidònia. Finalment, es reflexionarà sobre altres formes d'aproximar-se a la posidònia, de valorar-la i de protegir-la des de l'òptica de la poesia, les arts o la pedagogia.

      • PÚBLIC GENERAL

        De Tsunamis i altres fenòmens: el Mediterrani com un laboratori a gran escala

        Plaça de Weyler, 3 Palma, Illes Balears. 26 de febrer de 2014

        Les ones de l'oceà es formen generalment pel vent. L'aparent caos de l'onatge que observem a la costa, fruit de diferents processos de difracció, refracció i pèrdua d'energia, es converteix en un procés paradoxalment ordenat. Repassarem els processos de generació, propagació i interacció de l'onatge amb la costa i l'atmosfera i veurem que aquests són fonamentals per a la configuració de la zona costanera i crucials pel que fa al clima. A més, descobrirem un altre tipus d'ones característiques del Mediterrani que, una vegada més, confereixen a aquest mar un sentit de laboratori a gran escala.

      • PÚBLIC GENERAL

        El poder de la forquilla: com els consumidors determinen la sostenibilitat de la pesca al Mediterrani

        Plaça de Weyler, 3 Palma, Illes Balears. 5 de març de 2014

        La sobrepesca en la majoria de mars està implicant canvis en l'estructura de l'ecosistema i la desaparició o disminució de moltes espècies. Els plans de gestió que controlen la capacitat sostractiva de les flotes no han tingut molt d'èxit. Les iniciatives més recents es basen en la implicació i conscienciació dels consumidors per decidir quin peix compraran i, per això, indirectament, què és el que es pesca. Durant aquesta entrevista convidarem els presents a degustar i valorar el peix de temporada i a reflexionar sobre la importància de mantenir una pesca sostenible.

      • PÚBLIC GENERAL

        SOCIB - Tecnologia marina: el Mediterrani a un clic

        Plaça de Weyler, 3 Palma, Illes Balears. 19 de març de 2014

        La ICTS SOCIB, concebuda per desenvolupar un sistema d'observació i predicció costanera, és una de les apostes més importants d'Espanya per l'oceanografia operacional. SOCIB trenca amb la noció tradicional de l'obtenció de dades oceanogràfiques i es mou en nous entorns integrats i multiplataforma. El seu curt però intens recorregut està convertint aquesta entitat en un referent internacional en l'obtenció de dades que ajudin a la gestió costanera i oceànica basada en la ciència. En aquesta sessió coneixerem i explorarem quin tipus de tecnologies s'utilitzen a SOCIB, especialment en l'àmbit del Mediterrani, i com les dades obtingudes són crucials per respondre preguntes clau sobre els oceans i el canvi climàtic, els processos costaners, la variabilitat dels ecosistemes, l'augment del nivell del mar, etc.

      • PÚBLIC GENERAL

        Sense mariscada no hi ha sexe: mites i realitats en la sexualitat del regne animal

        Plaça de Weyler, 3 Palma, Illes Balears. 26 de març de 2014

        A principis dels anys noranta, quan feia llargues temporades de treball de camp per recollir dades en el marc de la meva tesi doctoral sobre les aus marines mediterrànies, vaig observar de forma repetida que mascles i femelles es relacionaven a l'inici del cicle reproductor. Com sempre passa en la visió del que anomenem la realitat, les meves observacions estaven inconscientment esbiaixades per les càrregues culturals i fins i tot científiques del paper que té cada sexe en el festeig i en el seu desenllaç. Pensava que els mascles competien per les femelles i que les femelles esperaven pacientment que aquests mascles dirimissin els seus conflictes per rebre el guanyador del concurs. Paral·lelament, existeix la creença general que si convidem algú que ens agrada a una mariscada, les possibilitats de (aquí poden posar-hi la paraula que prefereixin) augmenten. La realitat, com tantes altres vegades, em va descobrir un món d'increïbles sorpreses sobre, per exemple, quin és el sentit evolutiu de la promiscuïtat, qui controla el resultat de la reproducció o quin és el paper de les femelles en la reproducció.

    Participantes en el ciclo

    Rosa Campomar (conductora del ciclo)

    Rosa se considera ante todo radiofonista y, de hecho, en la radio ha desarrollado una gran parte de su trayectoria profesional. Ha conducido espacios culturales como "Bartleby no ho faria", magazines como  "Això no és Sicília", ambos en la extinta Ona Mallorca. Fue directora de Ràdio Jove  y  cada viernes conduce el espacio "Mundo Maravilloso" de "La Ventana de Baleares" en la Cadena SER. También ha trabajado en la televisión como presentadora, guionista y redactora y es una de las impulsoras de la revista de actividades para familias "Borino Ros". También ha ejercido la comunicación institucional en la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear (1999-2003) y en la sede del Instituto Ramon Llull (Barcelona). Actualmente forma parte del Departamento de Divulgación y Cultura Científica del Instituto de Física Interdisciplinar y Sistemas Complejos (IFISC, CSIC-UIB).

    Dr. Alejandro Orfila, científic titular, Departament de Tecnologies Marines de l'IMEDEA (CSIC-UIB).

    Alejandro Orfila Förster va estudiar ciències físiques i es va doctorar a la Universitat de les Illes Balears. Actualment és científic titular del CSIC, especialitzat en hidrodinàmica costanera i processos associats a la dinàmica de l'onatge. És membre del Departament de Tecnologies Marines i dirigeix el grup d'hidrodinàmica costanera de l'IMEDEA. Les seves línies d'investigació abasten des dels estudis de capa límit turbulenta fins a la variabilitat costanera induïda per canvi climàtic, sempre des d'una perspectiva física. El Dr. Orfila ha estat investigador postdoctoral a l'Escola d'Enginyeria Civil de la Universitat de Cornell, a Nova York, i investigador visitant a les universitats de Rutgers i Princeton, a Nova Jersey. També ha estat investigador principal de projectes en convocatòries competitives i en l'actualitat és investigador principal d'un projecte del Pla Nacional de Ciència sobre el desenvolupament de noves formulacions per a l'estudi de la interacció ona-corrent i del projecte europeu TOSCA sobre el desenvolupament d'eines lagrangianes per a l'estudi de la dispersió d'hidrocarburs per abocaments accidentals. És professor convidat del màster d'oceanografia de la Facultat d'Oceanografia de l'escola militar de l'armada colombiana. Ha dirigit quatre tesis doctorals i sis tesines de màster.

    Dr. Daniel Oro, professor de Recerca a l'IMEDEA (CSIC-UIB).

    Daniel Oro es va llicenciar en biologia per la Universitat de Barcelona, on també va obtenir un doctorat europeu l'any 1996. Després d'uns anys en centres de recerca de França i el Regne Unit, va entrar a formar part del CSIC, on treballa actualment com a professor de recerca. Els seus interessos científics s'han centrat en l'ecologia animal, o com les espècies animals interaccionen entre elles i amb el medi que les envolta, incloses les activitats humanes, i com aquestes modifiquen els sistemes i el seu funcionament. Ha publicat més de 200 treballs científics sobre diferents organismes, com aus marines, voltors, dofins, tortugues, salmons o papallones, tant a Espanya com a Àfrica, Amèrica o Àsia. És membre de diferents comitès científics, com el de la Direcció General de Biodiversitat, i editor de la revista internacional Biological Conservation.

    Dra. Beatriz Morales, directora de l'IMEDEA (CSIC-UIB).

    Beatriz Morales és doctora en biologia per la Universitat de Barcelona. Gestora del Pla Nacional de Ciència i Tecnologia Marina (2002-2008). També va ser presidenta de la Comissió de Coordinació Científica de l'acció estratègica sobre actuacions R+D contra abocaments marins accidentals (MCiT 2003-2007). Directora de l'IMEDEA des del 2008 i coordinadora de l'ERA-NET SEAS-ERA. És experta en biologia de peixos i pesca costanera, amb més de 200 publicacions relacionades amb aquests temes.

    Dr. Jorge Terrados, científic titular, Departament d'Ecologia i Recursos Marins, IMEDEA (CSIC-UIB).

    Jorge Terrados va estudiar ciències biològiques a la Universitat de Múrcia i va obtenir el seu doctorat en aquesta mateixa universitat amb una tesi sobre les prades de macròfits del mar Menor. Després de dos anys de treball a la Universitat Estatal de Sant Diego (Califòrnia), es va incorporar al CSIC, on ha treballat des del 2003 afiliat a l'IMEDEA (CSIC-UIB), com a responsable del grup d'investigació d'ecologia de macròfits marins. Els seus interessos científics s'han centrat en la biologia i ecologia dels macròfits marins i ha treballat amb macroalgues, fanerògames marines i mangles en diversos llocs (Mediterrani , Sud-est Asiàtic, Mèxic i sud de Xile). Ha publicat més de 70 articles científics.

    Dr. Joaquín Tintoré, director de la instal•lació cientificotècnica singular SOCIB (MINECO - Govern de les Illes Balears).

    Joaquín Tintoré és doctor en oceanografia física i professor de recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques. El seu treball s'ha centrat en la comprensió del medi ambient marí i la gestió sostenible de les zones costaneres partint de l'excel·lència científica i la transferència de coneixement a la societat. Actualment, i des de l'any 2008, és director de la ICTS SOCIB: Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (www.socib.es), primera instal·lació cientificotècnica singular de les Illes Balears. Entre 1996 i 2006 va ser director de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB). També va ser director del primer Programa Nacional de Ciència i Tecnologia Marina i sotsdirector del Comitè Marí Europeu de l'European Science Foundation (1996-1999). Va ser membre del Comitè Científic Assessor per a l'estudi de l'enfonsament del vaixell Prestige (2002-2003). L'any 2003 li va ser atorgat el Premi Nacional d'Investigació Alejandro Malaspina de Ciències i Tecnologia dels Recursos Naturals per les seves contribucions en el camp de l'oceanografia costanera i la dinàmica de mesoescala. Ha dirigit 47 projectes com a investigador principal i ha coordinat dos projectes internacionals finançats per la UE. També ha dirigit nou tesis doctorals, deu tesines de màster i ha publicat 133 articles en revistes internacionals.