EXPOSICIÓ

Pedro Madueño. Cinc minuts. Retrats periodístics. 1977-2015


Horaris i ubicacions

Tancar

Pestañas principales

La fotografia de premsa es basa en la urgència del moment. El fotògraf disposa de molt poc temps per fer la seva feina. Sovint, amb prou feines cinc minuts, en els quals cal preparar l'escenari, pensar una composició i copsar l'expressió de la persona que té al davant. De vegades, la imatge que s'obté amb aquest procediment transcendeix l'àmbit estricte de la fotografia de premsa. El fotògraf copsa la personalitat del seu model i aconsegueix fixar-la en una imatge perdurable. Al llarg de 35 anys de carrera, Pedro Madueño ha esdevingut un mestre d'aquesta mena de retrat.

Pedro Madueño. Retrats periodístics. 1977-2014 proposa un recorregut pels diferents temes que Madueño ha tractat en les seves fotografies, a partir d'una cinquantena de retrats publicats al diari La Vanguardia, on col·labora habitualment.

S'obre amb una secció molt àmplia dedicada als escriptors (Terenci Moix, Juan Goytisolo, Eduardo Mendoza, Quim Monzó, Sergi Pàmies) que Madueño ha retratat en escenaris urbans, relacionats amb la seva personalitat literària. Madueño ha fotografiat les grans figures de la literatura internacional, com Salman Rushdie o John Irving, Fernando Arrabal o Joyce Carol Oates. L'escenari és generalment l'hotel i, de vegades, l'habitació, que ofereix un espai d'intimitat. Destaquen especialment els retrats de primer pla. El rostre hi és tractat com si fos una geografia. Un enquadrament singular i el contrast entre llums i ombres subratllen l'aspecte físic del retrat.

Les fotografies de Pedro Madueño ofereixen també un testimoni de l'evolució de la societat catalana i espanyola al llarg de gairebé quatre dècades. Els darrers anys ha fotografiat figures emergents del món de l'espectacle, de la política, de l'art o de la fotografia com el cirurgià Moisès Broggi, el cuiner Ferran Adrià, la cineasta Isabel Coixet, el jutge Garzón o l'escultor Jaume Plensa... Al seu costat, els referents de la cultura dels anys de la Transició: els actors Adolfo Marsillach i Fernando Fernán Gómez, el ballarí Cesc Gelabert, els fotògrafs Leopoldo Pomés i Francesc Català-Roca, els artistes Joan-Pere Viladecans i Eduardo Chillida... 

Madueño parla amb els seus models i els proposa un gest. Els convida a agafar una càmera (si es tracta d'un fotògraf) o a pintar-se la cara (si es tracta d'un pintor). Els indica un lloc (al costat d'una finestra o sota la llum zenital) per aconseguir la màxima intensitat. La complicitat dels personatges és un element clau del seu treball.

El pas de les pàgines del diari a la sala d'exposicions i les reproduccions en gran format atorguen una nova dimensió a aquestes fotografies. Mentrestant, la possibilitat de contemplar en conjunt la feina d'aquests anys permet establir connexions entre les diferents peces i valorar encara més  l'aportació de Madueño al retrat periodístic.

Mitjançant el seu treball, Madueño ha apropat al públic els creadors d'avui, mostrant-ne l'aspecte més humà i personal. Gràcies a les seves fotografies, molts lectors de diaris s'han interessat pels versos d'un poeta, l'obra d'un pintor o l'espectacle d'un ballarí. La mirada de Madueño en revela aspectes sempre nous, des de punts de vista insòlits, amb una gran profunditat psicològica.


Segueix investigant
Temàtiques relacionades:
Públics: