Cicle

El gran segle de la pintura flamenca

A la recerca de l'individu i la realitat


Pestañas principales

Des de mitjan segle XV fins a finals del segle XVII, la pintura flamenca és la gran pintura europea. Totes les escoles beuen de les seves fonts i es converteix en model de la major part d'artistes. És cert, però, que entrant el segle XVI els artistes flamencs giren els ulls cap a Itàlia per descobrir allò que en diem clàssic, i que Roma, per a ells, es converteix en una fita obligada. Tot així, la capacitat descriptiva dels pintors flamencs i el seu gust per la vida quotidiana s'imposa a la raó barroca del sud d'Europa.

Aquest cicle planteja l'evolució en paral·lel al caràcter propi de la societat de l'època, imbuïda, als Països Baixos, d'un humanisme reformista i del poder dels gremis. Tot això fa que la quotidianitat esvaeixi d'alguna manera el món de la transcendència.