Cicle

Gaudir de l'art. Capvespres, maniquins i platges: les esteles de Giorgio de Chirico


Pestañas principales

El 1935 molts artistes havien abandonat el surrealisme, o havien estat refusats per Breton, i altres havien estat condemnats a l'ostracisme, entre els quals Giorgio de Chirico. Les ciutats fantasmals, l'ús del temps i de l'espai, l'humor sarcàstic, les combinacions d'objectes i els maniquins en les pintures de l'artista italià de la primera dècada del segle havien despertat les passions dels surrealistes. Però un xoc d'idees entre Breton i De Chirico en va provocar l'expulsió prematura el 1926. L'artista va seguir la seva trajectòria al marge del moviment i, malgrat això, la seva pintura metafísica s'ha de considerar com una de les claus per entendre el surrealisme. 

Els temes reiterats en la seva obra, des de les ciutats crepusculars fins a l'ús dels maniquins, i la seva manera sempre fascinant de representar-los, anacrònica i onírica, fan de Giorgio de Chirico un pintor essencial per aproximar-se al segle XX. Prenent com a punt de partida algunes de les obres a l'exposició, s'oferirà un recorregut per l'imaginari de l'artista italià a càrrec de la catedràtica d'Història de l'Art Sagrario Aznar.