Cicle

Radicalismes: societats amenaçades?

Radicalismes: societats amenaçades?


Pestañas principales

El fet que els ciutadans europeus comptin amb estats de dret consolidats, garanties democràtiques i respecte als drets humans ha fet d'Europa un far de la democràcia al món. Tanmateix, de manera cíclica, el vell continent ha viscut moments i expressions de radicalitat i violència, com els que hem observat també en aquests primers anys del segle XXI. Observem avui moviments de rebuig, ràbia i por davant de fenòmens globals lligats a canvis geoestratègics, a conflictes bèl•lics o a una situació política, social i econòmica derivada de les deficiències estructurals i conjunturals del sistema econòmic i social en el que ens trobem. Aquests fenòmens han tensionat les classes mitjanes d'un continent que ha vist com s'aprima la societat del benestar, com trontollen els pilars del tradicional sistema de partits polítics, i com es debiliten els valors fundacionals de la Unió Europea, fins al punt que en determinats col•lectius ha proliferat una creixent desafecció en la construcció de futurs compartits inclusius.

Les societats civils dels diferents països que conformen la UE i Europa en el seu conjunt, han alçat la veu davant la percepció real d'estancament en la resolució dels principals problemes que els angoixen. Però l'expressió d'aquesta alerta ha estat acompanyada en ocasions de radicalitzacions, violència i formes de terrorisme que ens plantegen dilemes i reptes seriosos. D'una banda trobem que la frustració, la resignació o la por poden acabar deteriorant molt els estàndards acceptables de qualitat de la democràcia, i de l'altra observem com el món global genera unes amenaces també globals que han comportat una major pressió i control sobre el ciutadà, que escolta discursos que tendeixen a replantejar la noció de llibertat per viure en entorns més segurs. El replegament nacional i grupal, i les dinàmiques d'exclusió de l'altre vist com la causa de les pròpies dificultats pren força davant la debilitat dels mecanismes de deliberació democràtica i les polítiques inclusives. Establir ponts i diàleg i prendre en consideració les raons de l'altre per comprendre'ns hauria de permetre un coneixement que fes reconsiderar algunes d'aquestes posicions. En aquest context, els extremismes religiosos, els populismes, o les realitats neofeixistes ens posen en tensió i a la vegada són el mirall de reflexions que pensàvem sabudes i que cal que tornem a plantejar des de perspectives diferents.

A les pors, a les indignacions i a les còleres sovint els manca reflexió. Per a respondre-hi, cal trobar arguments i contrastar-los. Per aquest motiu enguany ens proposem fer-ho a partir del diàleg amb intel•lectuals, acadèmics i tècnics en l'anàlisi i gestió de crisis que ens donaran eines d'anàlisi que ens permetin enfortir el pensament crític i aconseguir allò que Ernest Lluch demanava: dotar-nos de saber per atrevir-nos a pensar per nosaltres mateixos.


Activitats del cicle