CONFERÈNCIA

Creixement i desigualtat són compatibles?

  • Presentacion del evento

    Datos del Evento

    Enlaces a Redes Sociales

    Tal com ho posa de relleu l'FMI, com més concentració de riquesa hi ha en poques mans, les possibilitats de creixement són menors. Antón Costas va estudiar les causes d'aquesta dicotomia i en va analitzar les possibles solucions.

    Més informació i altres ubicacions

    TANCAR
    Palau Macaya 

    11 d'abril de 2016

    Més informació i altres ubicacions
    • Adreça:

      Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona

    • Horari:

      Dilluns 11 d'abril, a les 19.00 h

    • A càrrec de:

      Antón Costas, catedràtic d'Economia Aplicada i president del Cercle d'Economia

    • Reserves:

    • Preu:

      Activitat oberta

    • Capacitat:

      Places limitades

    La sessió en un minut

    • El creixement i la desigualtat, són compatibles? Aquest és el dilema plantejat en aquesta conferència, al qual ha procurat donar resposta el professor Antón Costas, catedràtic d'Economia aplicada a la Universitat de Barcelona i president del Cercle d'Economia. En la darrera ponència del cicle de debats Què passa a Europa?, organitzat pel Consell Català del Moviment Europeu amb el suport de l'Obra Social "la Caixa", Antón Costas planteja la resposta següent: d'entrada –diu– "això depèn". "El creixement i la desigualtat –afirma– són compatibles, a vegades." De fet ho han estat en el passat i fins i tot ho són avui dia, a la Xina, als Estats Units i a Anglaterra, on se'ns ofereixen experiències en què ambdues variables conviuen. En bona part, això dependrà de fins a quin punt s'acceptin unes determinades conseqüències polítiques. Antón Costas es mostra prudent: "Tot dependrà del tipus de creixement que desitgem, del tipus de desigualtat que es generi i del preu polític que estiguem disposats a suportar."

    • Costas planteja una visió de l'evolució de les idees contrastants dels economistes sobre els factors que podrien afavorir o no el creixement. Ho fa tot partint d'èpoques ben llunyanes fins a arribar als nostres dies: des de Mandeville amb la seva coneguda Faula de les abelles, passant pel màxim representant de l'escola clàssica, Adam Smith, amb La riquesa de les nacions i La teoria dels sentiments morals, en què de fet planteja una defensa dels principis i els sentiments morals com a base del creixement, fins a arribar als moderns economistes neoclàssics i a la irrupció de J. M. Keynes i els seus seguidors, per acabar fent esment d'autors contemporanis com ara Kuznets, Okun, Piketty i Henri Guitton. Amb aquest recorregut històric tracta de fixar el marc conceptual en què s'ha estat desenvolupant l'anàlisi de la relació entre creixement i desigualtat. Sobre aquesta base afirma que cal tenir ben present que la formació bàsica dels economistes es troba molt arrelada, encara avui, a una idea central: les polítiques encaminades a afavorir sobretot l'equitat, o a reduir la desigualtat, acaben tenint efectes costosos en termes d'una reducció de les taxes de creixement de les economies afectades. En la realitat del conjunt de les nostres economies, continua afirmant Costas, estem vivint avui allò que havíem ja viscut ara fa cent anys, a principis del segle xx. "Un clar retorn de la desigualtat, després d'haver transitat per una època de més igualtat, en el període comprès entre els anys cinquanta i vuitanta del segle passat. Un retorn que ha comportat un clar renaixement de la preocupació per la redistribució entre els mateixos economistes", conclou.

    • Per últim, el professor Antón Costas ens anuncia la bona notícia del possible naixement d'un cert nou paradigma en les formes de veure la relació entre economia i desigualtat, que abandonaria la versió dominant de caire clarament pessimista, i que defensaria –encara que sigui amb certes cauteles– que, "com més igualtat, més creixement dels països". Com indica Costa, les dades i els informes provinents d'organismes com el Fons Monetari Internacional ens indiquen que "amb certes restriccions en els extrems, els països més igualitaris sembla que creixen millor i distribueixen millor els fruits del seu creixement, no només pel que fa a la renda, sinó per exemple en salut, educació, llibertat, etc.". És amb la presentació d'aquestes teories i d'una certa evidència dels estudis en marxa que Antón Costas reivindica com "una bona nova" el principi que "certes polítiques redistributives prudents poden millorar tant l'eficiència com el creixement dels països". Per acabar, Costas recorda, però, que totes les relacions entre dues variables econòmiques com les esmentades –creixement i desigualtat– depenen sempre de múltiples factors. Tot i que indica que molts economistes diuen que la desigualtat és l'altra cara del progrés i que és inevitable, ell opina que a l'Estat espanyol el problema és un altre: "Ara, el que més ens afecta és la manca d'oportunitats, sobretot entre els joves, molt més, encara, que no pas la desigualtat."

Organitzat per: