CONFERÈNCIA

Creixement i desigualtat són compatibles?

  • Presentacion del evento

    Datos del Evento

    Enlaces a Redes Sociales

    Tal com ho posa de relleu l'FMI, com més concentració de riquesa hi ha en poques mans, les possibilitats de creixement són menors. Antón Costas va estudiar les causes d'aquesta dicotomia i en va analitzar les possibles solucions.

    Més informació i altres ubicacions

    TANCAR
    Palau Macaya 

    11 d'abril de 2016

    Més informació i altres ubicacions
    • Adreça:

      Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona

    • Horari:

      Dilluns 11 d'abril, a les 19.00 h

    • A càrrec de:

      Antón Costas, catedràtic d'Economia Aplicada i president del Cercle d'Economia

    • Reserves:

    • Preu:

      Activitat oberta

    • Capacitat:

      Places limitades

    La sessió en un minut

    • El creixement i la desigualtat, són compatibles? Aquest és el dilema plantejat en aquesta conferència, al qual ha procurat donar resposta el professor Antón Costas, catedràtic d'Economia aplicada a la Universitat de Barcelona i president del Cercle d'Economia. En la darrera ponència del cicle de debats Què passa a Europa?, organitzat pel Consell Català del Moviment Europeu amb el suport de l'Obra Social "la Caixa", Antón Costas planteja la resposta següent: d'entrada –diu– "això depèn". "El creixement i la desigualtat –afirma– són compatibles, a vegades." De fet ho han estat en el passat i fins i tot ho són avui dia, a la Xina, als Estats Units i a Anglaterra, on se'ns ofereixen experiències en què ambdues variables conviuen. En bona part, això dependrà de fins a quin punt s'acceptin unes determinades conseqüències polítiques. Antón Costas es mostra prudent: "Tot dependrà del tipus de creixement que desitgem, del tipus de desigualtat que es generi i del preu polític que estiguem disposats a suportar."

    • Costas planteja una visió de l'evolució de les idees contrastants dels economistes sobre els factors que podrien afavorir o no el creixement. Ho fa tot partint d'èpoques ben llunyanes fins a arribar als nostres dies: des de Mandeville amb la seva coneguda Faula de les abelles, passant pel màxim representant de l'escola clàssica, Adam Smith, amb La riquesa de les nacions i La teoria dels sentiments morals, en què de fet planteja una defensa dels principis i els sentiments morals com a base del creixement, fins a arribar als moderns economistes neoclàssics i a la irrupció de J. M. Keynes i els seus seguidors, per acabar fent esment d'autors contemporanis com ara Kuznets, Okun, Piketty i Henri Guitton. Amb aquest recorregut històric tracta de fixar el marc conceptual en què s'ha estat desenvolupant l'anàlisi de la relació entre creixement i desigualtat. Sobre aquesta base afirma que cal tenir ben present que la formació bàsica dels economistes es troba molt arrelada, encara avui, a una idea central: les polítiques encaminades a afavorir sobretot l'equitat, o a reduir la desigualtat, acaben tenint efectes costosos en termes d'una reducció de les taxes de creixement de les economies afectades. En la realitat del conjunt de les nostres economies, continua afirmant Costas, estem vivint avui allò que havíem ja viscut ara fa cent anys, a principis del segle xx. "Un clar retorn de la desigualtat, després d'haver transitat per una època de més igualtat, en el període comprès entre els anys cinquanta i vuitanta del segle passat. Un retorn que ha comportat un clar renaixement de la preocupació per la redistribució entre els mateixos economistes", conclou.

    • Per últim, el professor Antón Costas ens anuncia la bona notícia del possible naixement d'un cert nou paradigma en les formes de veure la relació entre economia i desigualtat, que abandonaria la versió dominant de caire clarament pessimista, i que defensaria –encara que sigui amb certes cauteles– que, "com més igualtat, més creixement dels països". Com indica Costa, les dades i els informes provinents d'organismes com el Fons Monetari Internacional ens indiquen que "amb certes restriccions en els extrems, els països més igualitaris sembla que creixen millor i distribueixen millor els fruits del seu creixement, no només pel que fa a la renda, sinó per exemple en salut, educació, llibertat, etc.". És amb la presentació d'aquestes teories i d'una certa evidència dels estudis en marxa que Antón Costas reivindica com "una bona nova" el principi que "certes polítiques redistributives prudents poden millorar tant l'eficiència com el creixement dels països". Per acabar, Costas recorda, però, que totes les relacions entre dues variables econòmiques com les esmentades –creixement i desigualtat– depenen sempre de múltiples factors. Tot i que indica que molts economistes diuen que la desigualtat és l'altra cara del progrés i que és inevitable, ell opina que a l'Estat espanyol el problema és un altre: "Ara, el que més ens afecta és la manca d'oportunitats, sobretot entre els joves, molt més, encara, que no pas la desigualtat."

    Altres conferències del cicle

    Listado de eventos
      • TOTS ELS PÚBLICS

        Una crítica de la política exterior europea a l'Orient Mitjà

        Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona. 26 d'octubre de 2015

        El poder cada cop més gran d'Estat Islàmic als països del sud de la Mediterrània posa en evidència la necessitat d'un canvi per part de la Unió Europea, per tal de recuperar lideratge i influència. Què s'ha fet malament fins ara? Amb quins obstacles es toparà i quines dificultats caldrà vèncer? Loretta Napoleoni aporta la seva experiència com a analista política, experta en finançament del terrorisme, reconeguda a l'àmbit internacional per haver calculat les dimensions de l'economia del terror. Iniciativa del Consell Català del Moviment Europeu, en col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa"

      • TOTS ELS PÚBLICS

        La Unió Europea: federació o nou Reich?

        Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona. 9 de novembre de 2015

        Enrique Barón ha treballat gairebé vint-i-cinc anys al Parlament Europeu, on ha ocupat diferents càrrecs. Des d'aquesta perspectiva analitzarà les característiques del sistema polític que s'està construint a la Unió Europea, i tractarà de la necessitat de consolidar la federació política i econòmica, que sembla més urgent que mai per fer front a les grans qüestions que hi ha plantejades. De fons, la qüestió del poder real i el lideratge d'Alemanya. Iniciativa del Consell Català del Moviment Europeu, en col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa"

      • TOTS ELS PÚBLICS

        El futur de l'Eurozona: calen reformes?

        Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona. 14 de desembre de 2015

        A Europa hi viu el 7% de la població mundial, però s'hi produeix el 25% de la riquesa del planeta. Una part molt important d'aquests recursos es dediquen a l'estat del benestar. Què es pot fer per consolidar aquesta situació de privilegi? A partir de l'observació de la situació econòmica de la UE, marcada per una crisi que sembla no tenir fi, Amadeu Altafaj reflexionarà sobre les possibles reformes que podrien millorar i assegurar el futur de l'Eurozona. Iniciativa del Consell Català del Moviment Europeu, en col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa". Inscriu-te aquí

      • TOTS ELS PÚBLICS

        La lliure circulació de persones: Schengen a revisió?

        Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona. 18 de gener de 2016

        Cal revisar els acords de Schengen, signats el 1985 i el 1990, que van suprimir els controls fronterers? L'afluència de ciutadans de la UE aturats cap a altres Estats membres amb opcions de treball i ajudes socials generoses, el referèndum britànic de retirada de la UE, la pressió migratòria global i la crisi dels refugiats posen en perill un dels fonaments de la integració europea: la lliure circulació de persones en un espai unificat. Araceli Mangas aporta la seva experiència com a catedràtica de dret internacional públic i col·laboradora de diferents mitjans de comunicació. Iniciativa del Consell Català del Moviment Europeu, en col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa" Inscriu-te aquí.

      • TOTS ELS PÚBLICS

        L'economia col·laborativa: una perspectiva de creixement per a Europa?

        Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona. 15 de febrer de 2016

        L'economia col·laborativa és un sistema econòmic basat en l'intercanvi de béns i serveis mitjançant plataformes digitals. Compartir per prosperar. Joanna Drake analitzarà de quina manera aquest sistema econòmic pot encaixar en el panorama europeu actual, després que als Estats Units ha aixecat molta polseguera a causa de la manca de regulació. Quina hauria de ser la funció de les institucions europees en aquest escenari? Pot constituir aquest model econòmic un accelerador de l'economia de la UE? Iniciativa del Consell Català del Moviment Europeu, en col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa"

Organitzat per: