CONFERÈNCIA

Quina mida té l'univers?


Horaris i ubicacions

Tancar

Pestañas principales

Quina mida té l'Univers? Poques preguntes deuen haver estat més al cap de l'ésser humà. I segurament és una de les més difícils de respondre.


Un dels primers científics reconegut com a tal, Tales de Milet (segle VI aC), promulgava que tots els fenòmens de la natura es podien arribar a entendre utilitzant l'observació i el raonament. El mateix Tales i altres filòsofs grecs posteriors van imaginar que la Terra era un gran disc que surava sobre l'oceà, mentre que l'esfera celeste, portadora a gran distància de les estrelles, estava immersa en un oceà còsmic infinit.


Actualment, guiats pel mateix coneixement sobre l'ús de l'observació i el raonament com a única eina per conèixer la realitat, la nostra visió sobre l'Univers és molt diferent de la dels primers científics. Sabem que les galàxies són els maons bàsics que constitueixen l'Univers, el qual creiem que va tenir un origen temporal fa aproximadament 13.800 milions d'anys. I tot i que, sens dubte, ens trobem ara en una situació privilegiada en la història de la ciència, l'ésser humà no es troba més a prop de poder respondre la pregunta del principi. No sabem si el que observem és representatiu de l'Univers com un tot i, igual que els passava als antics filòsofs, desconeixem si hi ha alguna manera de desempallegar-se de l'incòmode "infinit".


Ens enfrontem amb una tasca hercúlia que requereix una aproximació multidisciplinar: ens cal entendre les lleis de la física que involucren des del microcosmos de les partícules elementals fins a les que modelen l'estructura a gran escala de l'Univers. I tot, expressat mitjançant el fascinant llenguatge de la natura: les matemàtiques. El desenvolupament d'aquest llenguatge es converteix, així doncs, en imprescindible perquè l'ésser humà pugui continuar escrivint els versos més bonics: aquells que expressen la bellesa de l'Univers que podem observar.


Nicolás Cardiel López, doctorat amb premi extraordinari en Física per la Universitat Complutense de Madrid, actualment és professor titular al Departament d'Astrofísica i Ciències de l'Atmosfera de la Universitat Complutense de Madrid.
Anteriorment va ser observador de l'Observatorio Astronómico Hispano-Alemán de Calar Alto (Almeria), contractat postdoctoral a la Universitat de Santa Cruz (Califòrnia, EUA), becari d'investigació a l'Instituto de Astrofísica de Canarias i col•laborador del Planetari de Madrid.
Les seves àrees d'investigació són la formació i l'evolució de galàxies, el desenvolupament de software per al tractament de dades astronòmiques i el desenvolupament d'instrumentació astronòmica.
Disposa de nombroses publicacions en revistes de prestigi, incloent-hi 50 articles en revistes amb revisor i més de 75 publicacions en altres revistes especialitzades, a més de comunicacions a congressos.

Luis Miguel Ariza és un dels periodistes científics més reconeguts d'Espanya. Va estudiar Biologia a la Universitat Complutense de Madrid i des d'aleshores ha exercit les tasques de periodista en diversos mitjans de comunicació, com ara les revistes Scientific American i New Scientist, dues de les publicacions més prestigioses en el panorama científic internacional.
La seva llarga trajectòria inclou publicacions a El País, El País Semanal, ABC, Geo, Quo, Muy Interesante i col•laboracions a Radio Nacional de España i la BBC.
L'any 2000 va ser coordinador de la sèrie 2.mil, produïda per TVE. Ha estat redactor en cap de la revista Conocer, redactor en cap de la secció de ciència del diari La Razón i actualment escriu per al diari El País.
A més és un gran novel•lista, amb diversos títols d'èxit com ara: La sombra del Chamán (2003), Kraken. Atrapados en el abismo (2005), Proyecto Lázaro (2007) i Los hijos del cielo (2010). Actualment té en marxa un parell de projectes nous.


A càrrec de:

Nicolás Cardiel, professor titular al Departament d'Astrofísica i Ciències de l'Atmosfera de la Universitat Complutense de Madrid, serà entrevistat per Luis Miguel Ariza, col•laborador d'El País Semanal i Muy Interesante.

Segueix investigant
Temàtiques relacionades:
Públics: