CONFERÈNCIA

Dmanisi: quan els homínids van sortir de l'Àfrica


Horaris i ubicacions

Tancar
CosmoCaixa Barcelona 

Dilluns 9 d'octubre de 2017

  • Adreça:

    Carrer Isaac Newton, 26, 08022 Barcelona, Barcelona

  • Horari:

    Dilluns 9 d'octubre, a les 19 h 

  • Promocions:

    50 % de dte. clients CaixaBank

  • Reserves:

  • Preu:

    Quatre euros

  • Aforament:

    Places limitades
  • Comentaris:

    Conferència en anglès, amb traducció al català i castellà

  • Accessibilitat:

Pestañas principales

David Lordkipanidze és el primer director general del Museu Nacional de Geòrgia. El professor Lordkipanidze ha liderat el descobriment de les restes d'homínids més antics coneguts fora de l'Àfrica a Dmanisi, a la república de Geòrgia, i ha escrit més de 150 articles científics publicats en revistes científiques àmpliament respectables i conegudes, com ara Nature, Science Magazine, Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i Journal of Human Evolution, entre d'altres.
David Lordkipanidze és membre associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (2007), membre corresponent de l'Institut Arqueològic Alemany (2008), membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències de Geòrgia (2009), membre de l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts (2010) i membre de l'Acadèmia d'Europa (2011).

Les excavacions a Dmanisi, Geòrgia, aporten nous coneixements sobre la història evolutiva dels primers Homo. Durant l'última dècada s'han trobat restes fòssils cranials i postcranials d'hominins de fa 1,8 milions d'anys, juntament amb molts fòssils d'animals molt ben conservats, com també molts artefactes de pedra primitius. Aquesta és la col·lecció més rica i completa d'indubtables restes d'Homo trobades en un sol lloc i amb un context estratigràfic comparable. Els descobriments documenten les primeres expansions d'hominins fora de l'Àfrica i cap a Euràsia, i demostren que això no ha estat degut ni a l'augment de la mida del cervell ni a la tecnologia millorada. Dmanisi va tornar a configurar moltes hipòtesis sobre la filogènia, la paleoecologia i la biografia dels primers hominins. Malgrat certes diferències anatòmiques entre els exemplars de Dmanisi, actualment no tenim fonaments suficients per assignar-los a més d'un tàxon d'homínid. D'aquesta manera, les restes de Dmanisi ofereixen una oportunitat única d'estudiar la variabilitat dins d'una població d'Homo primitiu. La investigació va presentar noves proves sobre la biologia evolutiva dels primers Homo i qüestiona l'existència de diferents llinatges d'Homo a l'Àfrica.


En col·laboració amb:
Segueix investigant
Temàtiques relacionades:
Públics: