CONFERÈNCIA

La fi del trajecte: els deserts

Forma part de: Per les ribes del Nil


Horaris i ubicacions

Tancar

Pestañas principales

Els antics egipcis van anomenar el seu país la Terra Negra, en una clara al·lusió a l'estreta franja de terra humida i fèrtil que hi havia a les ribes del Nil, i que permetia viure en un paradís verd al bell mig del Sàhara. Més enllà d'Egipte, en canvi, hi havia la Terra Vermella, és a dir, l'extens i desolat desert que els envoltava i els amenaçava. Aquest desert era el regne de Set, un déu amb atributs de diferents animals –o un animal difícil de precisar– que encarnava la noció còsmica del caos i que es contraposava al seu germà Horus, amb qui mantenia una pugna eterna. En l'imaginari egipci, el propi país es va associar, per tant, amb la vida i l'ordre, mentre que el desert es va identificar amb el desordre i la mort. D'altra banda, el desert també va ser un espai de transició entre els homes i els déus. En aquest espai de caos i de transició, també hi va haver un lloc per als déus animals. A les mines de turquesa de Serabit el-Khadim, al Sinaí, es va construir un temple dedicat a la deessa vaca Hathor, patrona dels miners. A l'oasi de Siwa, Alexandre el Gran es va assabentar que era fill del deu moltó Amon al temple que la divinitat tenia a l'indret. El desert també va ser un territori en el qual, a través de la literatura, es descriu la presència d'animals fantàstics.


Segueix investigant
Temàtiques relacionades:
Públics: