CONFERÈNCIA

El futur de l'Eurozona: calen reformes?

  • Presentacion del evento

    Datos del Evento
    • 14 de desembre de 2015

      A càrrec de

      Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat davant la UE

    • CONTACTE:
      • Dilluns 14 de desembre, a les 19.00 h

    • RESERVES:
      • 93 400 53 59

    • Recomanat per a:
      • Tots els públics

    • Més informació i altres ubicacions

    Enlaces a Redes Sociales

    A partir de l'observació de la situació econòmica actual de la UE, Amadeu Altafaj va reflexionar sobre les possibles vies de reformes que podrien millorar i assegurar el futur de l'eurozona.

    Més informació i altres ubicacions

    TANCAR
    Palau Macaya 

    14 de desembre de 2015

    Més informació i altres ubicacions
    • Adreça:

      Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona

    • Horari:

      Dilluns 14 de desembre, a les 19.00 h

    • A càrrec de:

      Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat davant la UE

    • Reserves:

      • 93 400 53 59

    • Preu:

      Activitat oberta

    • Capacitat:

      Places limitades

    La conferencia en un minuto

    • Els catalans ens definim per un europeisme militant, convençut i constructiu", afirma sense embuts Amadeu Altafaj, que abans d'ostentar el nou càrrec de representant permanent de la Generalitat davant la Unió Europea va trepitjar Brussel·les primer com a periodista i, del 2012 al 2014, com a cap de gabinet d'Olli Rehn, vicepresident de la unió Europea i comissari europeu d'Afers Econòmics i Monetaris. La seva àmplia experiència ha estat la base de la seva exposició sobre quines reformes necessita l'eurozona, durant la tercera jornada del cicle de conferències Què passa a Europa?, organitzades pel Consell Català del Moviment Europeu amb el patrocini de l'Obra Social "la Caixa", celebrades a la seu del Palau Macaya.

      "Encara calen reformes, cal més arquitectura" per entomar el futur de l'eurozona, assegura Altafaj. "Assistim a una recuperació econòmica molt fràgil encara, a significatives divergències entre els països del sud i els del centre i el nord, i l'endeutament públic i privat fa témer quin seria l'eventual marge de maniobra que tindríem davant una nova crisi.

    • No ens podem relaxar, hem de ser exigents", reivindica el que va ser cap de gabinet de Rehn, alhora que admet el pecat original. "La resposta europea a la crisi va ser lenta perquè no se n'havia fet un diagnòstic." Fins que no es va actuar, van caure Grècia, Irlanda i Portugal, "i l'Estat espanyol va haver de ser clarament rescatat".

      Tot i tardana, la voluntat política va ser decisòria. A la Unió Europea no li havia passat mai pel cap que li caldria rescatar països. "Jurídicament era impossible; políticament, impensable, i, a més, no hi havia els diners per fer-ho. Es va dur a terme una autèntica obra d'enginyeria jurídica al servei d'una voluntat política".

      Altafaj conclou que tots els esforços esmerçats per donar solució a la crisi en diferents fronts es veuen ara cristal·litzats en el que es coneix com "l'informe dels cinc presidents", un "full de ruta ideat per completar la unió econòmica i monetària; és a dir, per fer la feina que no es va fer a Maastricht".

    • L'informe dels cinc presidents –Comissió, Consell, Eurogrup, Parlament i BCE– es va presentar el juny del 2015 i no serà fins al dijous 17 i el divendres 18 de desembre que es discuteixi amb els estats membres al Consell Europeu. Per Altafaj, l'informe "és ambiciós però realista"; estableix que ja hem passat el pitjor de la crisi "però reconeix que s'arrosseguen mancances estructurals: atur elevadíssim, creixement feble, fragilitat financera i divisions polítiques internes i perilloses". Es tracta de "solidaritat a canvi de responsabilitat", al seu entendre, i anima els responsables a tractar temes tan importants com la creació d'un SMI i un subsidi d'atur europeus.

      El representant permanent de la Generalitat davant la Unió Europea considera que durant massa temps s'ha menystingut un plus de legitimitat democràtica perquè algunes qüestions implicaven importants cessions de sobirania. En aquest sentit, Altafaj és contundent: "Cal reforçar el paper dels parlaments –nacionals i europeu– per donar més legitimitat i transparència a un sistema que altrament es veu imposat. La UE és percebuda pel ciutadà com un ens complex, llunyà i abstracte, i és molt difícil trencar aquesta barrera". Si es desenvolupa aquest full de ruta, afegeix Altafaj, "caldrà abordar la inclusió dels canvis presents i futurs en els tractats". El canvi gradual del sistema financer, el desenvolupament de mecanismes per a la resolució de futures crisis i la sempre polèmica figura de la fiscalitat comuna –"hi ha una manca absoluta d'Europa en termes de fiscalitat"– són alguns dels punts que, segons Altafaj, es fa imprescindible abordar.

Organitzat per: