CONFERÈNCIA

L'hora dels antimoderns

de Chateaubriand a Paul Morand


Horaris i ubicacions

Tancar

Pestañas principales

Alguns autors francesos de la segona dècada del segle XX van fer servir amb profusió la paraula antimodern per referir-se als mestres que ens van llegar una visió desencantada de la modernitat. No es tracta de reaccionaris ni d'ultres, sinó d'autors que podríem denominar "intempestius", perquè no es van deixar endur per les modes del seu temps i van reivindicar la vigència d'ideals i valors que les revolucions racionalistes van enterrar prematurament. Entre aquests escriptors hem de recordar Chateaubriand, Flaubert, Balzac, Baudelaire, Tolstoi i Nietzsche, sense oblidar els mestres originaris d'aquest corrent filosòfic, com ara Pascal, el qual –enfront dels racionalistes– va reivindicar el "cor" com a òrgan fonamental del coneixement.
En els nostres dies, Antoine Compagnon –professor de la Sorbona– va publicar l'assaig Les Antimodernes, en el qual defineix aquesta original estirp d'escriptors com "els que van ser moderns a contracor". En certa manera, es podria dir que el més interessant de l'antiguitat van ser els heterodoxos. I el més apassionant de la modernitat són els antimoderns.
Mauricio Wiesenthal ens proposa aquesta revisió crítica de la modernitat reivindicant la importància dels autors antimoderns, que van crear una consciència de resistència a Europa. 


Segueix investigant
Temàtiques relacionades:
Públics: