CONFERÈNCIA

La lliure circulació de persones: Schengen a revisió?

  • Presentacion del evento

    Datos del Evento
    • 18 de gener de 2016

      A càrrec de

      Araceli Mangas, especialista en ciències morals i polítiques

    • CONTACTE:
      • Dilluns 18 de gener, a les 19.00 h

    • RESERVES:
      • 93 400 53 59

    • Recomanat per a:
      • Tots els públics

    • Més informació i altres ubicacions

    Enlaces a Redes Sociales

    L'afluència de ciutadans de la UE cap a estats membres amb opcions de feina i generoses ajudes socials, el referèndum britànic de retirada de la UE, la pressió migratòria global i la crisi dels refugiats posen en perill un dels fonaments de la integració europea: la lliure circulació de persones en un espai unificat.

    Més informació i altres ubicacions

    TANCAR
    Palau Macaya 

    18 de gener de 2016

    Més informació i altres ubicacions
    • Adreça:

      Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona

    • Horari:

      Dilluns 18 de gener, a les 19.00 h

    • A càrrec de:

      Araceli Mangas, especialista en ciències morals i polítiques

    • Reserves:

      • 93 400 53 59

    • Preu:

      Activitat oberta

    • Capacitat:

      Places limitades

    La sesión en un minuto

    • : "Després de la pau, la lliure circulació de les persones és el que més valorem els ciutadans europeus. Però fa un parell d'anys que, en aquest sentit, arrosseguem problemes greus", analitza Araceli Mangas, catedràtica de Dret internacional públic i relacions internacionals a la Universitat Complutense de Madrid, encarregada de la quarta ponència del cicle Què passa a Europa?, que organitza el Consell Català del Moviment Europeu amb l'Obra Social "la Caixa". L'auditori del Palau Macaya s'ha omplert de gom a gom per escoltar l'anàlisi profunda i punyent d'aquesta acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques d'Espanya, i que té una càtedra Jean Monnet de Dret de la UE. Mangas ha dissertat sobre els problemes i les necessitats de canvi des de dos vessants.

      En primer lloc, pel que fa al flux migratori d'immigrants que estan entrant a l'espai de la Unió Europea; en segon lloc, sobre com exercim aquest dret de lliure circulació i estada els ciutadans i les ciutadanes membres dels 28 (26 + 2) països que formen part del tractat de Schengen. En una primera aproximació, Mangas recorda que la Unió Europea com a tal no té territori propi: el seu territori és el format pels territoris dels seus estats membres. "Per tant, si no hi ha un territori propi de la Unió, tampoc no existeixen fronteres pròpies de la Unió." La gestió de les fronteres correspon a cada estat –recorda–, és la seva responsabilitat. La lliure circulació de persones a través d'aquestes fronteres és una situació de la qual és responsable la policia de cada estat membre, aplicant-hi unes normes comunitàries. "I la Unió Europea no pot substituir la policia de cada estat", resumeix. En aquest punt és on Mangas es mostra més crítica.

    • Segons la catedràtica, en la crisi dels refugiats, és en aquest control fronterer on han fallat les coses. "Quan una persona entra a Europa, la clau ha de ser que es faci bé el control en aquest punt d'arribada", diu, exigent. I les coses, al seu entendre, no s'han fet bé. "Partíem de la confiança, del compliment de les normes, del reconeixement mutu. I això, en aquests punts de control, ha fallat. S'han deixat passar centenars de milers de persones. Cal comprovar en tot moment que aquell qui passa és una persona honorable, perquè una persona que arriba a la Unió Europea no pot tenir més drets que un ciutadà europeu", raona Mangas.

      Quan van començar a trontollar els principis fonamentals del tractat? "Schengen va començar a fallar a Itàlia, que es va veure desbordada per l'arribada d'immigrants i va acabar per obrir les portes. I la Unió Europea no va oferir l'assistència adequada per a aquest país membre", admet. Mangas encara és menys indulgent amb els que han fallat posteriorment. En primera instància, amb Turquia, país que, tot i no ser membre de la Unió Europea, allotjava campaments de refugiats al seu territori. En un moment determinat, seguint uns interessos particulars aliens al conflicte, Turquia va deixar passar totes aquestes persones cap a Europa, segons Mangas, "actuant de mala fe, amb altres propòsits, i han fet un negoci rodó amb el tràfic d'immigrants". En segona instància, Grècia. "El govern de Tsipras ha deixar passar 1,2 milions de persones. El que ha fet és inacceptable, i a més s'ha negat al fet que la Unió Europea l'ajudi", rebla. Quan se li pregunta per la creació d'un cos policial comunitari fronterer –la mutualització de les fronteres– Mangas reconeix que encara està a les beceroles i que no veu aquesta sortida en un curt termini.

    • Pel que fa al dret de lliure circulació dels mateixos ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea dins del territori format pels estats que formen part de l'espai Schengen, Mangas admet que alguns països han començat a advertir que cal revisar aquest tractat, amb el Regne Unit al capdavant de les reticències. "Els problemes vénen generats pel turisme de benestar", puntualitza. "És un dret fonamental, que afecta 500 milions de ciutadans europeus"; sense cap limitació si és per menys de tres mesos, si és per a un temps superior, cal tenir els mitjans per poder subsistir i una assegurança mèdica. "La lliure circulació no pot ser una càrrega per als altres", argumenta Mangas.

      "Cal millorar Schengen, millorar els controls, tant de mercaderies com de persones. Deixarà d'existir? No, rotundament. No hi pot haver marxa enrere, perquè la lliure circulació és un dret adquirit. Però s'han de millorar els controls", conclou Mangas.

    Altres conferències del cicle

    Listado de eventos
      • TOTS ELS PÚBLICS

        Una crítica de la política exterior europea a l'Orient Mitjà

        Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona. 26 d'octubre de 2015

        El poder cada cop més gran d'Estat Islàmic als països del sud de la Mediterrània posa en evidència la necessitat d'un canvi per part de la Unió Europea, per tal de recuperar lideratge i influència. Què s'ha fet malament fins ara? Amb quins obstacles es toparà i quines dificultats caldrà vèncer? Loretta Napoleoni aporta la seva experiència com a analista política, experta en finançament del terrorisme, reconeguda a l'àmbit internacional per haver calculat les dimensions de l'economia del terror. Iniciativa del Consell Català del Moviment Europeu, en col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa"

      • TOTS ELS PÚBLICS

        La Unió Europea: federació o nou Reich?

        Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona. 9 de novembre de 2015

        Enrique Barón ha treballat gairebé vint-i-cinc anys al Parlament Europeu, on ha ocupat diferents càrrecs. Des d'aquesta perspectiva analitzarà les característiques del sistema polític que s'està construint a la Unió Europea, i tractarà de la necessitat de consolidar la federació política i econòmica, que sembla més urgent que mai per fer front a les grans qüestions que hi ha plantejades. De fons, la qüestió del poder real i el lideratge d'Alemanya. Iniciativa del Consell Català del Moviment Europeu, en col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa"

      • TOTS ELS PÚBLICS

        El futur de l'Eurozona: calen reformes?

        Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona. 14 de desembre de 2015

        A Europa hi viu el 7% de la població mundial, però s'hi produeix el 25% de la riquesa del planeta. Una part molt important d'aquests recursos es dediquen a l'estat del benestar. Què es pot fer per consolidar aquesta situació de privilegi? A partir de l'observació de la situació econòmica de la UE, marcada per una crisi que sembla no tenir fi, Amadeu Altafaj reflexionarà sobre les possibles reformes que podrien millorar i assegurar el futur de l'Eurozona. Iniciativa del Consell Català del Moviment Europeu, en col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa". Inscriu-te aquí

      • TOTS ELS PÚBLICS

        L'economia col·laborativa: una perspectiva de creixement per a Europa?

        Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona. 15 de febrer de 2016

        L'economia col·laborativa és un sistema econòmic basat en l'intercanvi de béns i serveis mitjançant plataformes digitals. Compartir per prosperar. Joanna Drake analitzarà de quina manera aquest sistema econòmic pot encaixar en el panorama europeu actual, després que als Estats Units ha aixecat molta polseguera a causa de la manca de regulació. Quina hauria de ser la funció de les institucions europees en aquest escenari? Pot constituir aquest model econòmic un accelerador de l'economia de la UE? Iniciativa del Consell Català del Moviment Europeu, en col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa"

      • TOTS ELS PÚBLICS

        Creixement i desigualtat són compatibles?

        Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona. 11 d'abril de 2016

        Els informes del Fons Monetari Internacional apunten que la concentració de riquesa en poques mans limita les possibilitats de creixement econòmic. És una situació que, cada cop més, es produeix arreu del món, i també a la Unió Europea. Antón Costas estudiarà les causes de la dicotomia concentració de riquesa/creixement, i analitzarà les possibles solucions des del punt de vista de les polítiques públiques. Iniciativa del Consell Català del Moviment Europeu, en col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa"

Organitzat per: