CONFERÈNCIA

La lliure circulació de persones: Schengen a revisió?

  • Presentacion del evento

    Datos del Evento
    • 18 de gener de 2016

      A càrrec de

      Araceli Mangas, especialista en ciències morals i polítiques

    • CONTACTE:
      • Dilluns 18 de gener, a les 19.00 h

    • RESERVES:
      • 93 400 53 59

    • Recomanat per a:
      • Tots els públics

    • Més informació i altres ubicacions

    Enlaces a Redes Sociales

    L'afluència de ciutadans de la UE cap a estats membres amb opcions de feina i generoses ajudes socials, el referèndum britànic de retirada de la UE, la pressió migratòria global i la crisi dels refugiats posen en perill un dels fonaments de la integració europea: la lliure circulació de persones en un espai unificat.

    Més informació i altres ubicacions

    TANCAR
    Palau Macaya 

    18 de gener de 2016

    Més informació i altres ubicacions
    • Adreça:

      Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona, Barcelona

    • Horari:

      Dilluns 18 de gener, a les 19.00 h

    • A càrrec de:

      Araceli Mangas, especialista en ciències morals i polítiques

    • Reserves:

      • 93 400 53 59

    • Preu:

      Activitat oberta

    • Capacitat:

      Places limitades

    La sesión en un minuto

    • : "Després de la pau, la lliure circulació de les persones és el que més valorem els ciutadans europeus. Però fa un parell d'anys que, en aquest sentit, arrosseguem problemes greus", analitza Araceli Mangas, catedràtica de Dret internacional públic i relacions internacionals a la Universitat Complutense de Madrid, encarregada de la quarta ponència del cicle Què passa a Europa?, que organitza el Consell Català del Moviment Europeu amb l'Obra Social "la Caixa". L'auditori del Palau Macaya s'ha omplert de gom a gom per escoltar l'anàlisi profunda i punyent d'aquesta acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques d'Espanya, i que té una càtedra Jean Monnet de Dret de la UE. Mangas ha dissertat sobre els problemes i les necessitats de canvi des de dos vessants.

      En primer lloc, pel que fa al flux migratori d'immigrants que estan entrant a l'espai de la Unió Europea; en segon lloc, sobre com exercim aquest dret de lliure circulació i estada els ciutadans i les ciutadanes membres dels 28 (26 + 2) països que formen part del tractat de Schengen. En una primera aproximació, Mangas recorda que la Unió Europea com a tal no té territori propi: el seu territori és el format pels territoris dels seus estats membres. "Per tant, si no hi ha un territori propi de la Unió, tampoc no existeixen fronteres pròpies de la Unió." La gestió de les fronteres correspon a cada estat –recorda–, és la seva responsabilitat. La lliure circulació de persones a través d'aquestes fronteres és una situació de la qual és responsable la policia de cada estat membre, aplicant-hi unes normes comunitàries. "I la Unió Europea no pot substituir la policia de cada estat", resumeix. En aquest punt és on Mangas es mostra més crítica.

    • Segons la catedràtica, en la crisi dels refugiats, és en aquest control fronterer on han fallat les coses. "Quan una persona entra a Europa, la clau ha de ser que es faci bé el control en aquest punt d'arribada", diu, exigent. I les coses, al seu entendre, no s'han fet bé. "Partíem de la confiança, del compliment de les normes, del reconeixement mutu. I això, en aquests punts de control, ha fallat. S'han deixat passar centenars de milers de persones. Cal comprovar en tot moment que aquell qui passa és una persona honorable, perquè una persona que arriba a la Unió Europea no pot tenir més drets que un ciutadà europeu", raona Mangas.

      Quan van començar a trontollar els principis fonamentals del tractat? "Schengen va començar a fallar a Itàlia, que es va veure desbordada per l'arribada d'immigrants i va acabar per obrir les portes. I la Unió Europea no va oferir l'assistència adequada per a aquest país membre", admet. Mangas encara és menys indulgent amb els que han fallat posteriorment. En primera instància, amb Turquia, país que, tot i no ser membre de la Unió Europea, allotjava campaments de refugiats al seu territori. En un moment determinat, seguint uns interessos particulars aliens al conflicte, Turquia va deixar passar totes aquestes persones cap a Europa, segons Mangas, "actuant de mala fe, amb altres propòsits, i han fet un negoci rodó amb el tràfic d'immigrants". En segona instància, Grècia. "El govern de Tsipras ha deixar passar 1,2 milions de persones. El que ha fet és inacceptable, i a més s'ha negat al fet que la Unió Europea l'ajudi", rebla. Quan se li pregunta per la creació d'un cos policial comunitari fronterer –la mutualització de les fronteres– Mangas reconeix que encara està a les beceroles i que no veu aquesta sortida en un curt termini.

    • Pel que fa al dret de lliure circulació dels mateixos ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea dins del territori format pels estats que formen part de l'espai Schengen, Mangas admet que alguns països han començat a advertir que cal revisar aquest tractat, amb el Regne Unit al capdavant de les reticències. "Els problemes vénen generats pel turisme de benestar", puntualitza. "És un dret fonamental, que afecta 500 milions de ciutadans europeus"; sense cap limitació si és per menys de tres mesos, si és per a un temps superior, cal tenir els mitjans per poder subsistir i una assegurança mèdica. "La lliure circulació no pot ser una càrrega per als altres", argumenta Mangas.

      "Cal millorar Schengen, millorar els controls, tant de mercaderies com de persones. Deixarà d'existir? No, rotundament. No hi pot haver marxa enrere, perquè la lliure circulació és un dret adquirit. Però s'han de millorar els controls", conclou Mangas.

Organitzat per: