VISITA COMENTADA

Descobreix el Mur geològic


Horaris i ubicacions

Tancar

Pestañas principales

El Mur geològic, un dels elements més emblemàtics de CosmoCaixa Barcelona, aplega diferents talls, cadascun dels quals il·lustra una història geològica i va acompanyat d'un experiment que mostra els processos geològics que l'han originat. Acosta-t'hi i observa, sota el guiatge d'experts geòlegs, una història de vegades colossal, sovint enigmàtica i sempre sorprenent.


Xoc de continents - Plecs espectaculars a les pissarres de Lleó
Fa més de 300 milions d'anys, en una Terra molt diferent de l'actual, dos grans continents van xocar i van donar lloc a una de les serralades més imponents que hi ha hagut mai: els Hercínids o Varíscids. Avui, de les estructures d'aquella gran serralada només queden les cicatrius que han estat preservades de l'erosió. Els plecs que observes al mur són un testimoni únic d'aquell xoc. Les pissarres, de 450 milions d'anys d'edat, van ser enterrades i plegades a uns 11 quilòmetres de profunditat i avui les trobem aflorant a la serralada Cantàbrica! Quins fets ens explica el sorprenent viatge d'aquestes roques?


Un toc de sal a la Catalunya Central - Sals potàssiques de Súria
Fa 35 milions d'anys la conca de l'Ebre era un extens entrant de mar que va començar a quedar aïllat de l'oceà Atlàntic per l'aixecament del Pirineu. El clima àrid d'aquella època va causar una forta evaporació en aquest antic mar, concentrant les substàncies dissoltes a les aigües i afavorint la precipitació de sals sòdiques i potàssiques. Una vegada dipositades i enterrades, les sals es van deformar formant plecs i diapirs, com els de Súria i Cardona. Observant la forma dels plecs es veu com les sals es van comportar com si fossin plastilina! Per què i com van tenir les sals aquesta resposta?


El ritme de les glaceres brasileres - El llac d'Itú fa 290 milions d'anys
El pols climàtic de la Terra fa centenars de milions d'anys que batega. El vols sentir?
Arribat d'Itú (Brasil), el prisma rocós del mur ens mostra sediments dipositats en un llac glacial.
Les seves làmines són un exemple espectacular d'una època molt més freda, amb grans glaceres al Brasil que oscil·laven al ritme de les estacions. Durant l'hivern, quan la superfície del llac glaçava, al fons només hi arribaven fangs fins i foscos per a la matèria orgànica.
A l'estiu, el desglaç arrossegava sorres més clares. Sent, doncs, el ritme del clima brasiler a la Terra glacial de fa 290 milions d'anys.

A cop de vent - Marès de Mallorca
Fa uns 40.000 anys, quan la costa balear era molt diferent, el vent va transportar restes de conquilles d'organismes marins cap a l'interior de les illes, formant grans camps de dunes, que ràpidament es van començar a cimentar i van formar l'ara ben conegut marès de Mallorca. Aquesta roca, extraordinàriament jove, és fàcil de tallar i és un tret diferencial en la construcció popular i rural de les Illes Balears. Què ens diuen aquestes dunes que van venir del mar?

Volcans a casa nostra - Gredes d'Olot
A la Garrotxa, falles profundes que travessaven l'escorça terrestre van donar lloc a una de les zones volcàniques més ben preservades d'Europa. Fa uns 10.000 anys va néixer un nou volcà, que projectava cendres, escòries i bombes al seu voltant. Era el Croscat, un jove petit gegant entre els volcans de la zona d'Olot. Les gredes volcàniques que es poden observar són producte de la seva activitat i inclouen fragments molt irregulars d'escòria que canvien el color a causa de l'oxidació pel vapor d'aigua. El petit gegant dorm. Podem confiar en la seva tranquil·litat aparent?

Vida i misteris d'un llac antic - El llac d'Incarcal, Besalú
Fa més de dos milions d'anys una colada volcànica va tancar el pas de l'aigua d'una vall fluvial a prop de Crespià i va generar un llac. Avui, els sediments preservats d'aquell llac ens parlen dels organismes que l'habitaven i la seva relació amb l'ecosistema. També ens expliquen que la regió era sacsejada per terratrèmols causats per l'evolució tardana del Pirineu. I ens avisen que els visitants que s'apropaven a les seves ribes ho havien de fer amb cautela. T'hi vols arriscar?

En col·laboració amb:

Facultat de Geologia de la UB


Segueix investigant
Temàtiques relacionades:
Públics: