CONFERÈNCIA

El que va veure Greco. Paral•lelismes entre neurociència i art visual


Horaris i ubicacions

Tancar

Pestañas principales

Luis Martínez Otero (Institut de Neurociències d'Alacant, CSIC-UMH)


Encara que sembli mentida, el treball d'un artista, especialment el d'un pintor, no és gaire diferent del d'un neurocientífic. Des de fa milers d'anys, els pintors s'esforcen per generar en un suport bidimensional i estàtic, en un llenç, una representació molt personal del món on viuen. Per fer-ho construeixen la seva pròpia lògica, la seva gramàtica, basada en una combinació més o menys complicada de patrons i formes, de colors i luminància. Els neurocientífics, d'altra banda, prenen el camí invers i proven d'esbrinar quines són les regles, la gramàtica interna, que permeten al cervell reconstruir la percepció visual del món, basant-se únicament en la projecció en dues dimensions que aquest projecta sobre les retines. Potser per això no ha de sorprendre que al llarg de la història els pintors hagin "descobert" claus sobre la percepció que van trigar anys, o segles, a ser redescobertes per la ciència.

 

En aquesta conferència es presentaran alguns exemples d'aquesta convergència entre ciència i art en el terreny de la percepció visual, de la mà de diferents pintors, entre ells el Greco, pertanyents a diferents èpoques, estils i moviments. Tots han ajudat a descobrir i resoldre qüestions rellevants sobre percepció i, de forma més general, sobre com funciona el cervell. Al cap i a la fi, i com deia Leonardo da Vinci, l'ull rep de la bellesa pintada el mateix plaer que de la bellesa real.


A càrrec de:

Luis Martínez Otero (Institut de Neurociències d'Alacant, CSIC-UMH)

Segueix investigant
Temàtiques relacionades:
Públics: