PROJECCIÓ

Marie Antoinette

Sofia Coppola, EUA-França-Japó (2006), 123 min., VOSE

Forma part de: Cinema versallesc


Horaris i ubicacions

Tancar

Pestañas principales

Molts han criticat Sofia Coppola per haver rodat la vida de Maria Antonieta com si fos l'autoretrat d'una nena capriciosa en una societat exclusivista, que podria ser també la de Bel Air o la de Park Avenue, a Manhattan: el món de luxe i confort, ultraprotegit, de la mateixa filla de Francis Ford Coppola, que li va produir el film. L'error és no entendre que aquesta aproximació és pertinent, la millor opció per interpretar el que va ser la vida d'una princesa educada per ser-ho, destinada, en l'adolescència, a un matrimoni d'Estat que la duria de la seva adorada Viena a l'incomprensible i insuportable rigor de Versalles, i que va intentar ser ella mateixa malgré tout, i fugir d'estudi, provocant en nom d'una certa llibertat personal una crisi institucional. Maria Antonieta va ser una youngster pija digna d'altres films de la Coppola, com The Virgin Suicides o The Bling Ring. I els que han estudiat més bé la vida de la darrera reina de Versalles afirmen que el film és el que n'ha comprès més la personalitat, el que ha retratat més bé la frivolitat i el que ha trobat la manera de comparar-se amb molts dels estigmes consumistes i exhibicionistes contemporanis. La barreja de músiques d'aquell temps i de l'actualitat parla de modes intercanviables, i l'aparició d'unes vambes Converse entre les sabates de la reina és el detall extraordinari que il·lumina les tendències irresistibles dels mons de l'aparença. Marie Antoinette va comptar, a més, amb la col·laboració total de l'Estat francès, i va accedir a tota la informació, als llocs més secrets, i va ocupar literalment el palau sencer, el Trianon, l'Aldea de la Reina, Fontainebleau, Chantilly (sempre Chantilly), l'Hotel Soubise, Vaux le Vicomte, i, en un gest d'anacronisme sublim, l'Òpera del Palais Garnier (que encara no existia, a finals del segle XVIII, i on assistim a un carnaval digne d'El fantasma de l'òpera d'Andrew Lloyd Webber).

Definitivament, la millor pel·lícula que s'ha filmat mai a Versalles, sobre Versalles…


Segueix investigant
Temàtiques relacionades:
Públics: