EXPOSICIÓ

Mediterrani. Entre el mite i la raó

Visita - Taller


Horaris i ubicacions

Tancar

Pestañas principales

A l'antiguitat, al llarg del primer mil·lenni abans de Crist, les cultures existents a tot el Mediterrani tenien una visió del món més aviat ombrívola i negativa: l'home tenia un destí marcat i estava supeditat a la voluntat dels déus. Explicaven amb mites tot allò que els era desconegut.
Més endavant, a partir del segle x aC i al si de la cultura grega, va tenir lloc un canvi de mentalitat, un tall en la història de les idees: per necessitat, els grecs es van començar a fer preguntes i a anar més enllà en l'intent de comprendre el món que els envoltava. Va ser llavors quan van decidir enfrontar-s'hi, assumir el paper dels seus herois imaginats: vèncer la por i descobrir tant l'espai mediterrani com el seu «espai interior» humà.
A poc a poc, els homes van començar a prendre decisions per ells mateixos i van prescindir cada vegada més dels seus antics déus, fins i tot van crear noves divinitats. La força física del guerrer va ser substituïda per la força interior del filòsof i el pensador. Van créixer com a individus i, al mateix temps, com a comunitat, i van establir nous llaços entre ells. Van crear i van innovar (per exemple, la polis, la ciutat), i van adaptar i desenvolupar les antigues idees cap a una nova visió del món, més a mida humana. Van materialitzar aquestes noves idees a l'àgora: el nou espai de relació humana dins la ciutat. També va canviar la visió que tenien de l'ésser humà, ja que van reconèixer la importància de l'ànima que posseïen com a persones.
Aquests homes grecs, protagonistes del canvi d'idees, van ser a més capaços d'exportar-les a tot el Mediterrani. Possiblement els devem ser com som…