Cicle de conferències

Cicle de conferències Què passa a Europa?

Noves idees polítiques i econòmiques per reforçar la Unió Europea

Pestañas principales

  • Presentacion del evento

    Enlaces a Redes Sociales

    Crisi econòmica, gestió de l'energia, immigració i refugiats, política exterior i de defensa. La necessitat d'un govern fort i d'una unió política real per fer front als reptes de futur i garantir el progrés i el benestar de la Unió Europea.

    Més informació i altres ubicacions

    TANCAR

    El cicle

    • El Consell Català del Moviment Europeu, amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa", ha celebrat enguany la tercera edició del seu cicle de conferències debat sobre la Unió Política Europea. Aquest any, el cicle ha dut com a títol "Què passa a Europa?", un títol prou eloqüent amb què el Consell ha volgut debatre i intentar cercar respostes a la convulsa realitat europea.

      Actualment, la UE es troba en una cruïlla. D'una banda, gaudeix d'una situació de privilegi: produeix riquesa i inverteix en el benestar dels seus ciutadans, que representen un tant per cent molt petit de la població mundial.

    • Però els canvis accelerats de la demografia, l'economia global i els moviments migratoris obliguen a prendre decisions per tal de mantenir aquests estàndards. En un primer moment, la crisi econòmica va abocar els estats a l'endeutament. Més endavant, quan es va constatar que no era possible finançar el deute, es van imposar polítiques d'austeritat que han afectat de ple la població, sobretot al sud d'Europa. Ara, cada cop és més clar que cal impulsar accions conjuntes, amb nous models de gestió, i aplicar decisions polítiques efectives. El problema és que qualsevol determini necessita l'acord dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea. Això fa que les decisions costin de prendre i que, sovint, la realitat vagi molt per davant de la política.

    • Aquest cicle de conferències vol servir per descriure l'estat de la qüestió a Europa: quins són els problemes més urgents, econòmics, socials, territorials, de política exterior i de seguretat. I vol proposar alternatives i accions concretes, des de nous punts de vista, adequats a les dificultats del moment i la complexitat de les relacions internacionals. L'èxit d'enguany ve avalat per una molt bona assistència, amb una mitjana de 120 persones per conferència.

    Cinc idees clau

    Botones de las ideas clave
    TANCAR
    El paper clau de Rússia

    El mes d'octubre, el cicle va convidar Loretta Napoleoni, economista experta en finançament del terrorisme. L'economista, periodista i analista política italiana va posar sobre la taula una de les grans qüestions: quin paper ha de tenir la política exterior europea a l'Orient Mitjà? La seva intervenció no podia ser més encertada en el temps, quan tot just Hongria començava a alçar murs per impedir el pas dels refugiats sirians, deixant en evidència la manca de lideratge de la Unió Europea. Per Napoleoni, el lideratge europeu sempre ha estat feble, i quan cal prendre decisions de política estrangera, Europa deixa d'existir. És en aquest context d'inacció que el terrorisme islàmic es mou amb impunitat total. Davant la gravetat de la situació, Napoleoni defensa per a l'Orient Mitjà una resolució diplomàtica que passi per un acord amb Rússia. Si aquesta no es produeix, tem, no quedarà cap més via que la desestabilització progressiva.

    TANCAR
    Quin sistema polític?

    Un altre tema que afronta la UE és el debat sobre el sistema polític que s'està construint a Europa, tal com discernia el segon ponent del cicle, Enrique Barón, que va ser ministre de Transport, Turisme i Comunicacions el primer govern presidit per Felipe González i, posteriorment (entre el 1989 i el 1992), president del Parlament Europeu. En la seva intervenció, Barón va abordar el desgavell generat per la crisi econòmica mundial i les crítiques que ha rebut l'euro. Per ell, la Unió Europea no estava preparada per a una crisi que no fos simètrica, i actualment s'estudien fórmules que permetin fer un salt federal en matèria econòmica, com la transformació del mecanisme d'estabilitat en un Fons Monetari Europeu, l'avançament en la mutualització del deute i la creació d'un tresor europeu que doni suport a la moneda única.

    TANCAR
    La necessitat d'un tresor

    Amadeu Altafaj, actual representant permanent de la Generalitat davant la Unió Europea i cap adjunt del gabinet del vicepresident econòmic de la Comissió Europea entre els anys 2012 i 2014, va visitar el cicle el mes de desembre amb l'objectiu de bastir els reptes que ha d'enfrontar la UE, entre els quals resoldre i millorar la percepció que té el ciutadà europeu, que la percep com un ens complex, llunyà i abstracte. Altafaj admet que la resposta europea a la crisi va ser lenta, tot i que decisòria. Així mateix, també va aprofitar l'ocasió per defensar el full de ruta marcat per l'informe dels cinc presidents –Comissió, Consell, Eurogrup, Parlament i BCE–, un informe que considera "ambiciós, però realista".

    TANCAR
    Com encaixar l'Economia col·laborativa en la UE?

    Joanna Drake, cap del Grup de Nivell per a l'Economia Col·laborativa, els Nous Models de Negoci i les Pimes de la Direcció General del Mercat Interior, Indústria i Pimes de la Comissió Europea, va visitar el Palau Macaya el mes de febrer per defensar l'economia col·laborativa com una oportunitat per a l'economia europea, tot i reconeixent-ne la necessitat d'oferir guies i tenir un dimensionament d'aquest nou fenomen que es produeix en la vida real, per tal d'encabir-lo en la manera de ser europea: oportunitats per a tothom, solidaritat, però també drets com a treballadors i treballadores i com a consumidors i consumidores. Al seu entendre, és imprescindible que el creixement de l'economia col·laborativa es faci sense erosionar allò que ens fa sentir europeus. De moment, va explicar Drake als assistents a la seva ponència, la Comissió Europea es mostra amatent a com es desenvolupa la sharing economy en cadascun dels països membres, deixant que flueixi, sent-ne observadors amb la intenció d'estar més ben informats. El mes de juny, va afegir, la CE ja estarà en disposició de publicar un seguit de guies per ajudar a interpretar-ne algunes de les clàusules.

    TANCAR
    Importància de les polítiques redistributives

    Antón Costas, catedràtic d'Economia aplicada a la Universitat de Barcelona i president del Cercle d'Economia, va ser l'encarregat de cloure el cicle de diàlegs Què passa a Europa?. Costas va plantejar a l'auditori que creixement i desigualtat seran compatibles sempre que tinguem ben clar quin tipus de creixement volem, quina desigualtat es genera i quin preu polític estem disposats a suportar. El professor Costas va vaticinar el creixement d'un nou paradigma per explicar la relació entre economia i desigualtat, que abandonaria la versió dominant clarament pessimista per defensar que, amb certes restriccions en els extrems, els països més igualitaris sembla que creixen millor i distribueixen millor els fruits del seu creixement no tan sols pel que fa a la renda, sinó per exemple en salut, educació, llibertat, etc.

    Els conferenciants del cicle

    Loretta Napoleoni

    Economista, escriptora, periodista i analista política italiana. És experta en finançament del terrorisme i és reconeguda a l'àmbit internacional per haver calculat les dimensions de l'economia del terror.

    Enrique Barón

    Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions durant el primer govern de Felipe González (1982-1985) i diputat del Parlament Europeu entre els anys 1986 i 2009; hi va ocupar diverses funcions, entre les quals la de president del Parlament. Actualment, a més de les seves activitats docents, presideix la fundació internacional Yehudi Menuhin i l'European Foundation for the Information Society.

    Amadeu Altafaj

    Periodista de formació, ha desenvolupat la seva trajectòria professional a Brussel·les, com a corresponsal de diversos mitjans, portaveu del comissari europeu de Desenvolupament i Ajuda Humanitària i també com a portaveu d'Afers Econòmics de la Comissió Europea. Actualment, ocupa el càrrec de representant permanent de la Generalitat de Catalunya davant la UE, amb rang de director general.

    Antón Costas

    Catedràtic de Política econòmica de la Universitat de Barcelona, Antón Costas ha publicat nombrosos llibres i articles sobre els processos de formació de polítiques públiques i de reforma. Ha ocupat diversos càrrecs acadèmics i ha presidit diferents comissions d'experts en qüestions de política pública. A més de ser conseller de diverses empreses i membre de diversos patronats i fundacions, és l'actual president del Cercle d'Economia.

    Joanna Drake

    Jurista especialitzada en la regulació del mercat interior europeu i de la competència, dirigeix des del 2010 el departament de la Direcció General del Mercat Interior, Indústria, Emprenedoria i Pimes de la Comissió Europea. Del 2005 al 2010, va ser la representant de la Unió Europea a Malta, el seu país d'origen.

    Araceli Mangas

    Catedràtica de Dret internacional públic i relacions internacionals a la Facultat de Dret de la Universitat Complutense de Madrid des del 2011, a més de col·laboradora habitual en diversos mitjans de comunicació. Entre el 1986 i el 2011, va ocupar la càtedra de Dret Internacional i Relacions Internacionals de la Universitat de Salamanca. També és acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques d'Espanya.