Cicle de conferències

Reflexions: la pobresa amb ulls d'infant

Pestañas principales

  • Presentacion del evento

    Enlaces a Redes Sociales

    Més informació i altres ubicacions

    TANCAR

    El cicle

    • Quan començava l'any 2014, la pobresa estava present en una de cada quatre llars que tenen fills, i un de cada tres infants o adolescents veia com la pobresa el privava de drets fonamentals.

    • Però, més enllà de les respostes que s'estan donant, es coneix poc sobre com canvien les seves vides i com és veritablement útil ajudar-los.

    • El programa CaixaProinfància i l'espai de reflexió Palau Macaya van creure convenient impulsar l'intercanvi professional d'experiències i idees amb la intenció de construir un discurs nou sobre les infàncies sota la pobresa i sobre les propostes d'atenció que els tinguin en compte.

    Cinc idees clau

    Botones de las ideas clave
    TANCAR
    Les respostes a la pobresa obliden sovint la perspectiva dels infants i els adolescents

    Els infants no són pobres, pateixen la pobresa dels seus adults en una societat desigual força difícil d'explicar. Els impactes sobre el seu desenvolupament, les possibilitats d'aprendre o de conviure, les experiències infantils negades no sempre són les que nosaltres destaquem. A vegades mirem d'ajudar-los sense descobrir les seves mirades, sense respectar la seva condició de ciutadans amb drets.

    TANCAR
    Les famílies pobres necessiten ajuda quan la pobresa crea impotència educativa

    Els infants tenen la seva vida en les mans d'uns altres, depenen dels adults que n'han de tenir cura. Ocupar-se de les seves famílies és garantir el seu dret a importar a algú, disposar dels afectes i els estímuls dels seus adults. Ajudem perquè la pobresa priva sovint de la llar, nega el temps per fer de pare o mare, pot fragilitzar les relacions, enrarir el clima emocional, fa difícil a una família fer de família.

    TANCAR
    La pobresa compromet l'educabilitat. L'escola sempre necessita la comunitat

    Molts nois i noies que pateixen la pobresa van a escoles empobrides. La pobresa aguditza la segregació escolar, reprodueix la desigualtat de resultats en funció dels orígens socials, priva els alumnes de bona part del context que fa possible aprendre. Una escola en positiu per als nois i les noies que viuen sota la pobresa és aquella que continua sent una zona de confort i un context educatiu compartit amb la comunitat.

    TANCAR
    Tots els infants aprenen jugant. La pobresa no pot privar de ser feliç participant

    Per entendre el món cal jugar, formar part d'una diversitat de grups, conviure, poder ser escoltat, aportar idees, decidir. Quan la família empobreix perd la capacitat de consum, es redueixen les relacions, torna el carrer, potser entretenen només les pantalles. Els temps d'educació en el lleure, d'experimentació en el territori, de diversió i felicitat entre iguals han d'estar tan garantits com els temps escolars.

    TANCAR
    Dedicar-se a sobreviure genera malestars. Acompanyar no és curar ni generar conformitat

    La pobresa monetària genera altres empobriments. En adults i infants, pot alterar la serenor vital, generar una mena d'estrès permanent, trencar vincles, introduir noves vulnerabilitats; si més no produeix malestars, dificultats i conflictes que necessiten ser escoltats, compensats, acompanyats. En absència de respostes els infants poden ser hiperdiagnosticats, tractats en lloc de ser ajudats a gestionar el seu món pobre.

    Els conferenciants del cicle

    Marta Comas Sàbat

    Tècnica de l'Àrea d'Educació Secundària. La seva trajectòria s'inicia en l'àmbit de l'educació social amb adolescents en risc i joves immigrants. Així mateix, també ha treballat com a directora del projecte Famílies amb Veu, promogut per la Fundació Jaume Bofill, i com a cap del Gabinet de Suport a la Gerència del Consorci d'Educació de Barcelona. Professionalment es mou entre l'acció educativa i la investigació o l'anàlisi social.

    Anna-Bel Carbonell Rios

    Educadora, llicenciada en Geografia i Història, diplomada en Educació Social i Teologia. La seva trajectòria s'ha centrat en el terreny de la formació del voluntariat i el treball educatiu. Actualment es dedica a la docència formant futurs integradors socials i porta la direcció pedagògica d'estudis virtuals d'àmbit universitari.

    Josep Torrico Catalán

    Diplomat en Educació Social i llicenciat en Ciències del Treball per la UOC. La seva trajectòria se centra en el terreny de la formació de persones adultes, l'orientació professional i el treball amb joves. Des de l'any 2005 és director de la Fundació Marianao.

    Jordi Valldeoriola Roquet

    És pedagog, coordinador del Servei d'Educació i Esports del Consell Comarcal d'Osona i professor de la Universitat de Vic.

    Jaume Funes Artiaga

    Especialista en el món dels adolescents i els joves i les seves dificultats socials. Autor de diversos llibres i articles al voltant de l'educació, l'atenció a les persones, la definició de polítiques de joventut, etc. Ha estat adjunt del Síndic de Greuges i professor a la Universitat Ramon Llull.

    Jordi Bernabeu Farrús

    Psicòleg i educador social. S'ha especialitzat en la intervenció amb adolescents i joves. És professor associat de la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic i psicòleg i tècnic al Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers.