EXPOSICIÓ

Roni Horn

Tot dormia com si l'univers fos un error


Horaris i ubicacions

Tancar

Pestañas principales

Propera al conceptualisme i al minimalisme, Roni Horn (Nova York 1955) ha seguit una via del tot personal. Des de fa temps treballa una bona part de l'any a Islàndia, on ha trobat un espai propi: un paisatge essencial, preservat, que en els darrers anys ha començat a rebre l'impacte de la globalització. Islàndia ha permès l'artista explorar les relacions entre la identitat i el lloc. Gran lectora i escriptora, ha incorporat al seu treball el llenguatge. Ha treballat materials com el vidre fos que li permet explorar l'ambigüitat entre sòlid i líquid, o ha pres com a referència la mala interpretació de la lletra d'una cançó per jugar amb la transformació, la mutació, la doble naturalesa de les coses, l'entredit, que són factors fonamentals del seu art. La seva obra és d'una extremada subtilesa, com si volgués demanar als espectadors d'afinar els sentits, capbussar-se en el silenci, copsar les petites diferències que fan trontollar les idees apreses.

Aquesta exposició passa revista a la seva trajectòria, que ha estat guardonada amb el Premi Joan Miró 2013, que atorguen la Fundació Miró i la Fundació "la Caixa" i que ha esdevingut un referent de l'art contemporani internacional. Dibuixos amb pigments amb escultures i instal•lacions, entre els quals destaquen les instal•lacions realitzades a partir dels versos de la poetessa Emily Dickinson o els seus retrats fotogràfics que exploren identitats canviants. Aquesta és la primera vegada que l'obra de Rori Horn es presenta al nostre país.

Roni Horn afronta aquesta recerca conceptual amb una doble exigència: l'ètica del treball i la crítica. Més enllà dels seus valors plàstics, l'obra de Roni Horn és un model de responsabilitat i d'humanisme.

A una casa de rosa…

A una casa de rosa no t'acostessis massa,
que els estralls de la brisa
o el rou que la inundés, amb una gota,
desfaran la muralla esfereïda.

No volguessis lligar la papallona
ni enfilar-te a les cledes de l'èxtasi. Tindria
més segura la joia
qui en l'insegur trobés repòs i guia.

Emily Dickinson

 
Davant de la denominació tancada del món, les persones i les coses que l'habiten Roni Horn planteja l'obertura que comporta allò indeterminat, allò inestable, la presència indefinida i sempre diversa, tant de la figura com del paisatge. En el seu treball, el binomi naturalesa/cultura no tan sols estableix una dialèctica complexa, sinó que ens facilita una manera de mirar, una manera de sentir i experimentar, un continu "per exemple": les persones, les coses, el paisatge només existeixen en les seves relacions. L'espai no és buidor, es forma en la interrelació contínua dels cossos; els cossos no tenen una sola imatge i l'experiència es produeix en un temps únic i distint. L'obra de Roni Horn ni descriu ni comenta, tampoc representa simbòlicament, més aviat interroga, qüestiona les nostres conviccions, i ofereix imatges, materials, formes i espais que s'escapen de la cultura dominant i de les representacions normatives amb una performativitat que es basa en la repetició, la serialització i altres estratègies del llenguatge, el registre i l'arxiu.
És el desplaçament geogràfic, físic, temporal i històric, i tot allò que s'hi va perdent i oblidant, el que permet a Roni Horn elaborar un punt de vista precís, fet de llenguatge i matèria, que persegueix una desidentificació.
 
El seminari es desenvoluparà en tres sessions que permetran acostar-se a les obres i les qüestions que planteja Roni Horn a través del seu treball, de textos de referència, i també en paral·lel a treballs de diversos artistes.

 


Segueix investigant
Temàtiques relacionades:
Públics: