CONFERÈNCIA

Sorolla a les illes Balears: l'última mirada al Mediterrani


Horaris i ubicacions

Tancar

Pestañas principales

L'agost del 1919 Joaquim Sorolla va arribar a Mallorca, des d'on va anar, al setembre, a Eivissa. Les pintures que va fer a les illes van ser les últimes pintades mirant el Mediterrani. Com va ser aquest viatge? Com va plasmar les Balears a les seves obres?

 

La historiadora de l'art Nina Ferrer Juan ha estudiat el viatge i l'obra de Joaquim Sorolla a les Balears. A la conferència ens en parlarà i mostrarà informació encara inèdita del que segurament és la part més desconeguda de la biografia de Joaquim Sorolla, tot centrant-se en l'estada a Mallorca i el sorprenent viatge a Eivissa.

 

L'estiu de l'any 1919 va ser l'últim que Sorolla va pintar. El 29 de juny havia acabat l'encàrrec de la Hispanic Society de Nova York.

 

L'agost d'aquell any va viatjar a Mallorca amb la seva dona i la seva filla, i el setembre van arribar a Eivissa, amb el pintor Santiago Martínez. A Mallorca va establir amistat amb la família Sureda, i a Eivissa amb Carlos Román i Narcís Puget, entre altres.

 

Les pintures de la cala de Sant Vicent de Mallorca i les fetes a Eivissa van ser les darreres imatges pintades al natural a les platges mediterrànies. En un estil de pinzellada lliure, on el dibuix ha deixat de tenir tanta importància, s'interessa per imatges de platja i per la mar, però, també, fa pintures costumistes, paisatge i un encàrrec de Mr. Ryan.

 

El juny havia estat nomenat professor a l'Escuela de Bellas Artes de San Fernando, tasca a la qual es va incorporar a l'octubre i que va anar compaginant, durant el mesos següents, amb la pintura d'estudi. El 17 de juny de 1920 va patir un atac d'hemiplegia que li va impedir tornar a pintar.

 

Tot i això, al seu últim quadre, Els contrabandistes, encara s'hi respirava el mediterrani, ja que va plasmar l'escena sobre un impressionant paisatge eivissenc.

 


Currículum

Nina Ferrer Juan és historiadora de l'art i restauradora especialista en document gràfic.


Actualment elabora la seva tesi doctoral, centrada en l'estudi de la imatge d'Eivissa entre els anys 1867 i 1919 des d'un vessant interdisciplinar.


Els seus interessos de recerca se centren en la relació entre art i literatura, la imatge des dels vessants artístic, literari i antropològic, els relats de viatge i la il•lustració de textos: del gravat a la fotografia i l'art català dels segles XIX i XX.
Llicenciada en Història de l'art per la Universitat de Barcelona i diplomada en Restauració i conservació de béns culturals amb l'especialitat de Document gràfic per l'ESCRBCC, l'any 2003 va obtenir el Diploma d'Estudis Avançats (DEA). El mateix any va rebre una beca d'investigació d'art contemporani a Eivissa, atorgada pel Consell Insular d'Eivissa i Formentera.


Com a restauradora ha treballat pels diferents arxius de l'illa, pel Museu Etnogràfic d'Eivissa i pel Museu d'Art Contemporani d'Eivissa. El darrer projecte en aquest camp ha estat la restauració, l'inventariat i la catalogació de l'Arxiu Erwin Broner, del Col•legi d'Arquitectes de les Illes Balears – Demarcació d'Eivissa i Formentera (2007-2012).


Des del 2007 treballa com a docent d'ensenyament secundari a un institut de l'illa.

 


A càrrec de:

Nina Ferrer Juan és historiadora de l'art i restauradora especialista en document gràfic.

Segueix investigant
Temàtiques relacionades:
Públics: