EXPOSICIÓ

Sputnik: l'odissea del Soyuz 2


Horaris i ubicacions

Tancar

Pestañas principales

La comprovació de la informació, la reflexió sobre la veritat dels documents o de les dades obtingudes, la procedència de les fonts, la comprovació dels resultats...,són l'ànima del coneixement científic. En ciència tota informació ha de ser comprovable i falsable.

El coneixement científic avança perquè hi ha persones capaces de dubtar del pensament establert.


Sputnik: l'odissea del Soyuz 2

Entre les versions oficials de la història i la trama dels fets reals sol haver-hi una gran distància. La crònica de la cosmonàutica, sobretot en els seus inicis de risc i aventura, està esquitxada d'enganys, sens dubte perquè la propaganda política pesava més que la recerca científica i el desenvolupament tecnològic.


Rere la pista d'Ivan Istotxnikov
La Fundació Sputnik, creada sota l'impuls de la Perestroika, es proposa esclarir molts episodis foscos del programa espacial soviètic. Un dels més enigmàtics és l'epopeia del Soyuz 2. Aquesta nau va ser llançada el 25 d'octubre de 1968 amb el coronel Ivan Istotxnikov i la gossa Kloka a bord. Per motius encara desconeguts el cosmonauta va desaparèixer en el transcurs d'una missió en la qual havia d'intentar-se l'acoblament en òrbita amb la nau bessona Soyuz 3. La maniobra va ser avortada i la nau es va recuperar més tard, però ja sense tripulant. Es tractés d'un sabotatge o d'un accident durant una sortida extravehicular (la càpsula presentava l'impacte d'un meteorit), les autoritats soviètiques no van voler reconèixer l'enutjosa pèrdua d'un home a l'espai. La versió que van tramar va ser que la Soyuz 2 era una nau totalment automatitzada, tripulada per control remot i per tant sense pilot. Per mantenir la credibilitat d'aquesta explicació, les fotografies d'Istotxnikov van ser retocades o tretes de circulació, els arxius van ser manipulats, es va fer xantatge als companys i es va confinar la família a Sibèria. A efectes oficials, el cosmonauta Istotxnikov hauria mort de malaltia uns dies abans. La història es reescrivia segons els dictats d'unes fosques "raons d'Estat".

Però acabat el temps de la por, va acabar també el pacte de silenci. Amb la glasnost els documents secrets van ser desclassificats i els investigadors van poder reconstruir el fil dels esdeveniments. Amb les dades disponibles actualment, la Fundació Sputnik ha reunit fotografies i materials diversos que permeten la reconstrucció més completa d'aquesta apassionant i tràgica odissea, que encara avui resulta absolutament increïble.

La mostra consta d'una col·lecció de fotografies i d'objectes força curiosos, com ara una bossa per a la recollida d'orina en condicions d'ingravitació, la forquilla i l'obrellaunes que es van fer servir el 6 d'agost de 1961 per German Titov, el primer home que va menjar a l'espai i segon cosmonauta soviètic, fotografies dedicades, diaris, dibuixos tècnics, diagrames i papers personals dels cosmonautes.

El comissari de l'exposició, el professor Joan Fontcuberta, expert en temes de l'espai i representant de la Fundació Sputnik per a la Unió Europea, escriu: "Més enllà de l'esplendor del cosmos que mostren la majoria d'aquestes imatges, aquesta exposició és també la denúncia d'una gran impostura. L'espectador atent no donarà crèdit als seus ulls. La fotografia ens parla de la contribució en la construcció de consciències, per sobre de tot ens parla de la seva fragilitat com a document. Aquí veiem com un poder totalitari manipula la informació i utilitza la tecnologia per tergiversar la realitat, però de fet és tota l'epistemologia de la imatge fotogràfica el que queda críticament en dubte."
Aquesta exposició ha estat produïda per la Fundació Sputnik de Moscou. La seva actual presentació a CosmoCaixa ha estat coordinada pel professor Joan Fontcuberta, representant de la Fundació Sputnik a la Unió Europea.


Crec que ens quedem cecs, crec que som cecs. Cecs que veuen, cecs que, veient, no veuen.

José Saramago


Som a l'era de la informació: internet en multitud d'aparells, un gran ventall de cadenes de televisió, diaris, revistes, llibres, exposicions, museus... La informació és tan abundant que ens ofega. Però cap informació no és neutra i de vegades es pot donar un tomb a la veritat, tan sols suprimint o afegint dades intencionadament i premeditadament. El  pensament crític és una eina valuosa per considerar el caire de cada informació. És el que mostra aquesta exposició. No tot el que es publica a internet és cert, no tot el que s'escriu en els llibres és totalment real, ni tan sols tot el que mostren els museus està sempre científicament provat... En paraules de Joan Fontcuberta, "no es tracta d'enganyar, sinó de proporcionar instruments per evitar l'engany".


Segueix investigant
Temàtiques relacionades:
Públics: