CONFERÈNCIA

Susanna i els vells


Horaris i ubicacions

Tancar

Pestañas principales

La ponència té com a punt de partida una anàlisi del llenç de Giovanni Francesco Barbieri (Il Guercino) conservat al Museu del Prado i datat el 1617. La història es narra a la versió grega del Llibre de Daniel, XIII. Susanna és una jove «molt bonica i temorosa de Déu», esposa del ric Joaquim, a qui dos vells espien al lavabo. Intenten obligar-la a tenir relacions sexuals amb ells dient-li que, si no hi accedeix, explicaran que s'ha quedat sola, sense les donzelles, per estar amb un jove. Susanna no cedeix a les seves amenaces. Llavors els vells l'acusen d'adulteri i aconsegueixen que sigui condemnada a mort. La intervenció de Daniel, que interroga els ancians, acaba demostrant la falsedat de la imputació, de manera que Susanna se salva i els ancians són executats.

L'afer va ser molt popular entre els artistes, a mitjan segle XVI, per l'ocasió que brindava de mostrar el nu femení. La ponència es proposa analitzar els dispositius òptics utilitzats pels artistes, així com les dialèctiques entre visualitat i tactilitat, i entre el que és sacre i el que és profà. 


Segueix investigant
Temàtiques relacionades:
Públics: